“No hauríem entrat mai a la vostra web i no crec que hi tornem”

(Jordi Llisterri –CR) Ho explicaven així de clar dos joves a un grup de religiosos: “No hauríem entrat mai a la vostra de web i no crec que hi tornem a entrar; i si per casualitat hi tornen, és probable que la web estigui igual de la darrera vegada que hi entrar”.

La vocalia de pastoral juvenil de la Unió de Religiosos de Catalunya va fer aquest dissabte una proposta arriscada. Va convocar una jornada de formació sobre la presència de la vida religiosa a internet i a les xarxes socials. I va demanar a dos joves vinculats a grups de joves dels jesuïtes i de La Salle que entressin a les webs d'algunes institucions religioses i donessin la seva opinió als participants de la jornada.

Uns seixanta religiosos van escoltar el que pensaven els joves. Que són espais pensats per a gent gran sense escoltar als joves, que no s'actualitzen, que molta foto institucional, que no trobes el que busques, que massa lletra i poca infografia, i que en general l'estètica és –sent generosos– de fa 20 anys. Aquesta és la sincera impressió dels dos joves, el Rafael i el Nil.

La jornada de formació a l'Escola Labouré de Barcelona va servir per constatar moltes de les mancances de la presència en les xarxes socials de la vida consagrada, i en general del fet religiós. De penjar una web estàtica i esperar que la gent hi entri.

El claretià Benjitu Bareto va obrir la jornada remarcant que “els joves avui estan on està el wi-fi“. El jesuïta i comunicador Nubar Hamparzoumian va fer ponència principal per destacar la importància que la comunicació també en el món digital. “Tenim el millor model: Jesús; el millor missatge:la Bíblia; i la millor marca: la creu; però moltes vegades tenim mal venedors” va reconèixer.

Una presència a la xarxa que demana estratègia, “i això vol dir que no ho pot fer qualsevol perquè no tots sabem fer de tot”. I flexibilitat per adaptar-se a allò que és nou i descartant el que no funciona.

Però també va insistir en no desvincular el contacte personal de la presència en el món digital. I això demana sobretot temps per dedicar als altres: “Si la nostra vida com a religiosos transmet més agobi que la d'un pare de família, vol dir que la nostra vida no va”.

Intervencions com la de l'escolapi Aniol Noguera també van posar de manifest les limitacions de les xarxes socials per acompanyar als joves i per iniciar processos vocacionals: “La natura és el millor espai wi-fi per connectar amb els joves”. És a dir, la importància de les relacions personals i de dedicar temps. També és un servei ajudar als joves a desconnectar de les xarxes.

La jornada de la vocalia de joves de la Unió de Religiosos va servir per sensibilitzar a les congregacions religioses sobre la importància de la vida digital. Una presència que no es contraposa amb el que va dir el germà La Salle Javi Nuñez per tancar la jornada, que “la xarxa de Jesús és la que sempre té cobertura”.