Entrevista a Héctor Pose i Santiago Yubero, coordinadors del monogràfic 'Lectures múltiples en i per a l’educació social'
(Fundació Pere Tarrés) La lectura constitueix una peça clau en l’aprenentatge però també en l’educació de les persones, esdevenint una eina d’intervenció i transformació social. L’últim monogràfic de Educació Social, la revista d’intervenció socioeducativa que publica la Facultat Pere Tarrés, situa la lectura com a eix central dels articles i textos que conformen el recull. La notícia amb tota la informació està disponible a la web de la Fundació i també es pot consultar la revista íntegra.
Els coordinadors del monogràfic, Héctor Pose, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de la Corunya (UDC), i Santiago Yubero, professor de Psicologia de la Universitat de Castella La Manxa (UCLM) aprofiten l’avinentesa per parlar-nos sobre la importància de la lectura en l’àmbit socioeducatiu.
Què aporta la lectura a l'educació social?
Santiago: Tota educació és social, perquè es produeix en els processos de relació entre les persones. La lectura forma una part important d'aquests processos: Llegim al carrer, a les pantalles, ens llegeixen contes... Llegim per intentar comprendre el món que ens envolta i les relacions que establim amb els altres. No hi ha lectura sense comprensió. Per això, forma part essencial de l'educació i l'educació social ha de valorar-la dins dels processos d'alfabetització, sense els quals no es produeix la socialització.
Per què és important crear i mantenir l'hàbit lector?
Héctor: En la societat de la comunicació i informació que ens caracteritza, les persones han de saber manejar-se en el magma de textos que aquesta ens ofereix. Llegir és entendre i posicionar-nos davant el que acabem de descodificar. I fer-ho com a exercici natural, quotidià i de forma plaent intel·lectualment, ens fa millors ciutadans: Crítics, creatius, tolerants i participatius en la nostra convivència amb els altres. Intervenir en aquests processos és tasca, també, de l'educació social.
Avui dia es parla molt de “infoxicació”. Penseu que la generació nascuda a l'era de la tecnologia està més informada o menys que les anteriors?
Santiago: Sembla lògic pensar que les generacions que accedeixen a les tecnologies de la informació estiguin millor informades que les anteriors, però hauríem de preguntar-nos en quins aspectes ho estan. És molt probable que a mesura que augmenta la freqüència d'accés a les informacions que faciliten les tecnologies, sigui més complicat arribar a algunes altres informacions que tradicionalment la gent coneixia. A més, l'excés d'informació produït per les tecnologies i la manca de competències lectores i digitals per a seleccionar-la i analitzar-la provoqui una mena de "infoxicació", que arribi a produir precisament l'efecte contrari: desinformació.
L'ús de la tecnologia suposa un avanç o un retard en l'educació i les relacions socials?
Santiago: No té per què suposar un avanç ni un retard en l'educació. El que, sens dubte, sí que ha produït és un canvi en les relacions socials, que suposa i suposarà canvis en els processos educatius. No obstant això, no s'ha d'oblidar que els avenços tecnològics no solen tenir fins educatius en si mateixos, sinó altres fins molt diferents que, la majoria de les vegades, estan relacionats amb el consum. La tecnologia millora la nostra salut, canvia i augmenta les nostres possibilitats d'oci, i, per exemple, ha variat la nostra forma de comunicar-nos, provocant canvis importants en les relacions entre les persones. Però un canvi no sempre vol dir avanç i en el camp de l'educació les tecnologies són, per ara, només instruments que els educadors han de saber utilitzar perquè els processos educatius siguin efectius.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.