La Litúrgia continua oferint la vivència d’una una experiència cristiana profunda i un aliment espiritual sòlid

(Abadia de Montserrat) Aquest dissabte al migdia ha finalitzat el IV Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat els dies 16, 17 i 18 d’abril a la Facultat de Teologia de Catalunya a Barcelona i al Monestir de Montserrat. Convocat per la Conferència Episcopal Tarraconense i el P. Abat de Montserrat, amb la col·laboració de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB) i el Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), aquests tres dies han suposat una mirada cap al passat, ara que es compleixen cent anys del primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915), i una mirada cap al futur.

El P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, en l’acte d’inauguració del Congrés, va dir que “és moment d’analitzar el camí recorregut en els darrers cent anys i d’afrontar els reptes que el postconcili i la situació eclesial i social d’avui plantegen a la vida litúrgica de las diòcesis amb seu a Catalunya. Alguns d’aquests reptes ja han estat tractats en els Congressos anteriors, però cal tornar-los a considerar en un context diferent. N’hi ha un de fonamental. És el de la participació activa dels fidels en la litúrgia i el de fer-ne la base de la vida espiritual; estem encara molt lluny de l’ideal que marca la Sacrosanctum Concilium. Un altre tema es el del cant, tractat també en el Congrés de 1915, però amb la perspectiva de l’època que centrava el cant litúrgic pràcticament en el cant gregorià. Actualment tenim una visió més àmplia i oberta a altres tipus de música. Però cal reconèixer que el tema de la música i el cant en la litúrgia continua essent una assignatura força pendent en la gran majoria de les nostres celebracions”.

“Un altre dels reptes actuals és el d’apropar els joves a la litúrgia, perquè també per a ells hauria de ser el centre de la seva vida cristiana. El fet que no sigui un tema fàcil, no significa que no hàgim d’esforçar-nos a buscar una pedagogia litúrgica adequada”, va continuar el P. Josep M. Soler. “És necessari, també, potenciar la mistagogia litúrgica que cal completar amb una formació bíblica bàsica, perquè el llenguatge i els símbols litúrgics només poden ser comprensibles des de la Sagrada Escriptura, pel fet que la litúrgia és la Paraula en acte. Vinculats al tema de la mistagogia, hi ha el de l’“ars celebrandi” i el del ministeri de l’homilia, sobre els quals cal, també, prestar atenció”.

“Aquests reptes, tot i les dificultats que suposen, són alhora unes oportunitats per aprofundir i per renovar. No hem de ser, per tant, pessimistes. Al contrari, hem de veure en la Sacrosactum Concilium una paraula de l’Esperit adreçada també a l’Església del segle XXI. La Litúrgia continua oferint la vivència d’una una experiència cristiana profunda i continua essent un aliment espiritual sòlid per als homes i dones d’avui”. “Cal, doncs, continuar el treball començat fa cent anys. I procurar que aquest IV Congrés Litúrgic marqui unes pautes per al futur que impliquin l’estudi científic de la litúrgia, la catequesi, la formació del poble de Déu, el treball per procurar una vivència espiritual rica en els fidels. És necessari treballar per anar fent realitat l’ideal marcat pel Concili Vaticà II: que la litúrgia sigui “la font i el cimal” de la vida de la Iglesia del nostre temps, el lloc “d’on brolla tota la seva força” per a la missió i la profecia, i cap “on s’encaminen totes les seves activitats” (SC 10)”, va concloure.

Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya

El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig, ha manifestat que aquest Congrés:"El IV Congrés Litúrgic de Montserrat (2015) ha estat una mirada cap al passat, a cent anys del Primer (1915), i una mirada cap al futur. La celebració litúrgica, sovint una eucaristia, és un esdeveniment que expressa i renova la fe de l’Església i dels cristians. Per això és important que el llenguatge de la celebració parli a les persones d’avui. Es tracta alhora de mantenir i innovar, de retrobar els grans eixos de la litúrgia cristiana, d’aprofundir en la connexió entre litúrgia (servei de Déu) i vida concreta (servei dels pobres). La litúrgia ha de ser profundament espiritual; altrament, es converteix en un ritus buit o bé un simple discurs teòric. El símbol té una força innegable, com la té la paraula de Déu, de manera que els gestos i les paraules, la música i la pregària formen un sol tot”.

Jaume González Padrós, director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

El director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, Dr. Jaume González Padrós, assegura que amb aquest Congrés “hem mostrat, una vegada més, l'estima i la tradició litúrgica que vivim i, alhora, la necessitat de no abandonar una reflexió i aprofundiment envers aquesta realitat -la litúrgia sagrada- que és font primària i necessària de la vida cristiana”.

Jaume Fontbona, president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona

El president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, Dr. Jaume Fontbona, ha apuntat que hi ha dos perills a evitar, per part de pastors i fidels: “usar la litúrgia com a projectil i com a afirmació de la pertinença a un determinat grup eclesial. Hem de procurar de no fer ideologia d’un estil concret de celebrar, ni fomentar el pietisme fonamentalista, tan allunyat d’una autèntica espiritualitat litúrgica. Per tant, s’hauria d’evitar significar-se i defensar-se ideològicament amb una manera de celebrar. Pastors i fidels de cada realitat cultural hem de consensuar l’expressió comuna de la fe, els signes visibles que expressin la fe de la Catòlica a cada lloc i en la pròpia llengua i cultura. El segon perill és el de desvincular la litúrgia dels altres dos peu amb què camina tot Poble de Déu cap al banquet de la ciutat santa, la Jerusalem celestial. Aquests dos peus són l’acció solidària i sanadora i l’acció evangelitzadora”.

Crònica d’algunes intervencions del Congrés

La conferència inaugural del Congrés la va pronunciar Mons. Julián López Martín, bisbe de Lleó i president de la Comissió episcopal de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola. Sota el títol La litúrgia, obra de Déu i acció dels homes, Mons. López va parlar de la litúrgia com a culte públic de l’Església i dels inicis del moviment litúrgic a Espanya, encapçalats pel Congrés Litúrgic de 1915 a Montserrat. Així mateix, es va referir a la litúrgia com a exercici del sacerdoci de Jesucrist i com a acció de Crist i de l’Església, en favor de tots els homes.

En la seva ponència, el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de la revista Documents d’Església, va apuntar: “El Centenari del primer Congrés ens agafa en un moment en el qual no abunda ni l’eufòria ni l’agilitat d’aquells primers anys postconciliars que molts de nosaltres vam viure. I la perspectiva històrica ens fa ser crítics també respecte a moltes decisions que en aquelles dècades van prendre tant els experts que van elaborar per mandat conciliar l’aplicació de la Sacrosanctum Concilium com els qui a les Esglésies locals les van encarnar segons la creativitat del moment, amb una bona voluntat indiscutible però limitada per les possibilitats i les predeterminacions que tenien. Per això, ara que a casa nostra potser el problema més gran que té la pastoral litúrgica és un progressiu distanciament entre la litúrgia i l’espiritualitat, em sembla que, junt amb les consideracions que persones rellevats ens han dit en aquest IV Congrés, hauríem de redescobrir el llegat del Concili Provincial de 1995 i l’escrit pastoral que la Conferència Episcopal Tarraconense va publicar, un any després de la celebració del III Congrés, amb el títol de “La litúrgia, font de la vida espiritual”, en la qual insistia a veure la litúrgia com a obra de l’Esperit Sant. I l’acabava així: “El nostre objectiu programàtic per a aquesta etapa d’aplicació del Congrés el podem resumir en allò que l’Església demana al Senyor el Diumenge I de Quaresma: ‘Conèixer el misteri de Crist i viure’l amb totes les seves exigències’. Els Bisbes de Catalunya tenim la fonamentada il·lusió i la ferma esperança que les nostres diòcesis trobaran camins per a enfortir la vivència de la litúrgia”.

En la comunicació La pedagogia celebrativa en el Moviment Litúrgic, el Dr. Jaume González Padrós va expressar "el gran desig que existia en un bon grup de persones en començar el segle XX d'un major coneixement intern de la litúrgia, a fi i efecte d'afavorir-ne una participació adequada. Amb els seus escrits i conferències, el Dr. Lluís Carreras i Mas, sacerdot sabadellenc, promotor i secretari del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat del 1915, juntament als altres artífexs del Moviment Litúrgic a casa nostra, en sintonia amb les iniciatives que es donaven a altres països europeus, volia posar remei al gran mal de la ignorància que afectava al poble i al clergat en referència a la litúrgia. Defensaven una més gran i millor educació en els seminaris i en les escoles a fi de pal·liar aquesta llunyania entre els fidels i l'altar”.

A les sessions del IV Congrés Litúrgic de Montserrat han participat prop de 200 persones, entre les quals els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. La darrera conferència ha anat a càrrec de Mons. Piero Marini, arquebisbe President del Comitè Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals i Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies (1987-2007), amb el títol Alguns desafiaments de la reforma litúrgica: records i testimonis, que es podrà descarregar properament del web de Comunicació de Montserrat: www.montserratcomunicacio.cat.