Justícia i Pau a Europa: "No us oblideu de mostrar hospitalitat als estrangers"

(Justícia i Pau) "No us oblideu de mostrar hospitalitat als estrangers". Aquesta expressió de la Carta als Hebreus encapçala el document que Justícia i Pau d'Europa ha fet públic sobre la política europea de migració. Amb el títol 'Agenda de la UE sobre Migració: un primer pas en la direcció correcta' parla de la necessitat de "fer front a la crisi humanitària immediata". Apunta com a prioritats "reprimir el contraban i el tràfic d'éssers humans" i també "compartir la tasca d'acollir els refugiats" entre els diferents països membres. I demana amb especial èmfasi "invertir un esforç més gran a abordar les causes fonamentals, incloses el bon govern, la responsabilitat i les estructures econòmiques justes".

Podeu llegir el text íntegre a continuació:

Agenda de la UE sobre Migració: un primer pas en la direcció correcta

"No us oblideu de mostrar hospitalitat als estrangers" (Hebreus 13,2)

Des del 19 d'abril de 2015, quan 800 persones van morir en un desastre ocorregut en un vaixell en el Mediterrani enfront de la costa de Líbia, les institucions europees han abordat intensament el tema de la migració i el tractament dels refugiats a Europa i a les seves fronteres. El Comitè Executiu de la Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa (Justícia i Pau Europa) s'uneix al debat públic en aquesta etapa per agrair tots els esforços encaminats a un tracte més compassiu als qui s'han vist obligats a abandonar el seu país a causa de la guerra i dels disturbis civils, dels desastres naturals o de condicions econòmiques i socials insuportables. També crida l'atenció sobre la responsabilitat d'Europa de treballar per la justícia i la pau al món i -en conseqüència- de dissenyar polítiques a llarg termini per a la prevenció i transformació de conflictes i per al desenvolupament sostenible. Justícia i Pau d'Europa convida encaridament els Estats membres de la Unió Europea que s'oposen a una assignació més justa en l'acolliment dels refugiats i sol·licitants d'asil a reconsiderar la seva posició.

El compromís dels caps d'estat i de govern durant la cimera europea extraordinària del 23 d'abril de 2015 per triplicar els recursos financers a les missions de cerca i rescat i, per tant, per fer front a la crisi humanitària immediata, mostra una preparació renovada per augmentar les operacions de rescat en el Mediterrani. Justícia i Pau d'Europa agraeix aquesta decisió i demana la seva aplicació immediata, completa i continuada.

Justícia i Pau d'Europa dóna suport a les mesures legals per reprimir el contraban i el tràfic d'éssers humans, i per posar fi a totes les activitats criminals dutes a terme sobre la devolució de refugiats. La detecció i persecució d'aquests criminals s'ha de promoure de manera activa i s'han d'harmonitzar les mesures tant en la UE com a escala internacional. La decisió presa pels ministres d'Afers Exteriors i de Defensa de la UE, el 18 de maig de 2015, per establir una operació militar naval -EUNAVFOR Med- que inclou la recollida d'informació, el bloqueig, el control i, en última instància, la neutralització dels vaixells de les organitzacions de traficants pot ser útil referent a això. Tanmateix, qualsevol forma d'intervenció militar ha d'estar coberta per un mandat clar del Consell de Seguretat de l'ONU sense posar en risc les vides de persones innocents.

Justícia i Pau d'Europa reconeix, a més, el dret de cada Estat -o grup d'Estats com en el cas de la Unió Europea- a exercir el seu dret sobirà de controlar i gestionar les seves fronteres, sempre que es faci amb el degut respecte a la dignitat i els drets fonamentals de cada persona. Mesures per prevenir els fluxos d'immigració irregular, en cooperació amb els països veïns, estan justificades si formen part d'un enfocament integrat. La repressió per si sola no resoldrà res. És encara més important abordar les causes fonamentals de la migració irregular i forçada. En aquest sentit, Justícia i Pau d'Europa recorda la promesa europea de dedicar el 0,7% de la RNB a l'ajuda pública al desenvolupament i de reservar-ne la meitat per als països més pobres. No obstant això, s’ha d’invertir un esforç més gran a abordar les causes fonamentals, incloses el bon govern, la responsabilitat i les estructures econòmiques justes. La UE també hauria de considerar noves formes de migració legal i la mobilitat. En el futur, els Estats membres de la UE podrien crear un cos comú de guàrdia de fronteres. Al cap i a la fi, l’"Agenda Europea de Migració", que la Comissió Europea va adoptar el 13 de maig de 2015, estableix un enfocament equilibrat en aquest sentit. És un primer pas en la direcció correcta.

El mateix document i les primeres propostes concretes, adoptades el 27 de maig 2015 per la Comissió Europea, també suggereixen la reubicació d'uns 40.000 refugiats procedents de Grècia i Itàlia a altres estats membres, i el reassentament d'unes 20.000 persones de fora de la UE que han estat identificades per ACNUR amb clara necessitat de protecció internacional. Ambdues mesures han de cobrir els propers dos anys i es consideren part de la resposta a la crisi immediata. Igualment proposen una guia per a l'assignació dels refugiats entre els estats membres sobre la base de quatre criteris (PIB, població, desocupació i sol·licitants d'asil ja rebuts) amb la finalitat de compartir la tasca d'acollir els refugiats i fer front a les seves sol·licituds d'asil.

La Comissió Europea també ha declarat la seva intenció d'utilitzar el mateix mecanisme d'assignació per proporcionar una solució duradora i compartir la responsabilitat dels refugiats i sol·licitants d'asil. Això constitueix un nou camí i senyals de la voluntat de la Comissió Europea per substituir el Reglament de Dublín vigent, que és ineficaç. En 2014, per exemple, més de 600.000 persones van sol·licitar asil en un dels 28 estats membres de la UE. Gairebé 300.000 ho van fer en tan sols dos estats membres (Alemanya i Suècia). Durant un debat a Estrasburg, el 20 de maig 2015, una gran majoria dels diputats del Parlament Europeu va acollir amb beneplàcit el pla de la Comissió i va pressionar el Consell Europeu a fer el mateix. Desafortunadament, diversos governs de la UE han expressat la seva oposició a la introducció d'un sistema d'assignació. Uns dies abans de la cimera europeu dels dies 25 i 26 de juny, Justícia i Pau d'Europa convida encaridament els governs que encara en són reticents a tornar a examinar les seves reserves i a participar de forma constructiva en el debat de la proposta. Els estats membres amb una clàusula d'inclusió (opt-in) per al Sistema Europeu Comú d'Asil han de fer-ne ús.

La cura dels refugiats i sol·licitants d'asil requereix solidaritat entre tots els membres de la UE. L'hospitalitat és una tasca de tots els europeus i els seus governs. Europa no ha d'oblidar "mostrar hospitalitat als estrangers".

[Fotografia: Sara Prestianni, sota llicència CC 2.0]