Josep Maria Abella: “El primer servei dels religiosos és ser el que som”

Aquesta setmana Josep Maria Abella, superior general dels Missioners Claretians, va fer una conferència a Barcelona per presentar el servei i l’essència de la vida religiosa en el món.

En la sala de la Llibreria Claret, el provincial dels Claretians, Màxim Muñoz, va presentar el superior general com una persona molt arrelada a Catalunya, tot i que ha viscut gran part de la seva vida a Àsia –“va seguint el que fa l’equip de futbol de Lleida”; i alhora totalment inculturat al Japó -“encara que viu a Roma continua resant el breviari en japonès”.

Josep Maria Abella va repassar les grans dades de la vida religiosa al món: gairebé un milió dels quals 740.000 són religioses -“el women power és total”-, i, per exemple, 55 milions d’alumnes escolaritzats al món per institucions que depenen de l’Església. “Això ens diu que la vida consagrada fa un servei molt gran no només per l’Església sinó també a la societat. A vegades la gent no n’és conscient”.

Però el superior dels claretians va remarcar que darrera de les estadístiques hi ha una identitat, basada en una vida centrada en Crist, que és la base. També és fruït de la vocació d’anar a les fronteres geogràfiques, socials i culturals “i quan un està a la frontera només pot fer dues coses, o dialogar amb el que hi ha a l’altra banda de la frontera, o donar-se bufetades”.

Pel pare Abella el servei dels religiosos té dues dimensions: “el servei que fem sent el que som i el servei que fem fent el que fem”. És a dir, una vida que ja mostra per si sola com canvien les coses les relacions marcades per la passió per Déu i per la humanitat i una vida fraterna. Alhora, hi ha un servei concret que es tradueix en escoles, hospitals, residència, accions socials, “però el nostre primer servei és ser el que som, el ser més que el fer”.

L’experiència internacional del pare Abella li va permetre en la intervenció fer un repàs de la presència dels religiosos en els cinc continents: “som ponts de solidaritat”. Congregacions com els claretians estan presents en 63 països i n’hi ha d’altres que arriben a 130.

D’Àfrica va destacar l’aportació en la reconciliació, la justícia i la pau, com per exemple el que fan els claretians amb vint congregacions més al Sudan després de vint anys de guerra. També és un espai per experimentar el diàleg amb l’Islam. De Nord Amèrica, el testimoni de la dimensió comunitària de fe “en una societat on l’individualisme és tant fort”, i l’oportunitat de desenvolupar de nous camins d’espiritualitat especialment en l’accentuació de la presència de la dona en l’Església.

D’Amèrica Llatina creu que la gran contribució de la vida consagrada ha estat l’opció pels pobres i la justícia: “sempre quan parles d’això el primer que et senyalen són les exageracions, però jo sempre miro les vivències i l’espiritualitat profunda dels màrtirs que fins i tot han sabut donar la seva vida per servir el pobres i posar-se al servei de la justícia”.

En el cas d’Àsia, el continent que més coneix, va destacar el valor de la presència i el testimoni, “el saber ser llavor”, que és una altra manera de predicar l’Evangeli. Alhora, la importància de recollir l’herència espirituals de les tradicions asiàtiques. Finalment, d’Europa l’aportació “tant a l’Església com a la societat de promoure la cultura del diàleg i el diàleg amb la cultura”. Per Abella, el fet que els religiosos escullin els seus superiors per votació és un procés “que ha mantingut una dinàmica de diàleg dins de les comunitats religioses” i és “a través del diàleg que nosaltres podem oferir de manera creïble el testimoni”.

Dels cinc continents també va desgranar algunes temptacions que han de superar les comunitats religioses, com a Àfrica la temptació pel poder; a Nord Amèrica, la de l’eficàcia per sobre de les persones: a Amèrica Llatina, el viure del passat; a l’Àsia la temptació per la pressa i els números; i a Europa, l’acomodació acrítica a les tendències socials i la temptació de voler retornar al passat: “...es que érem tants i fèiem aquelles misses tan solemnes...”.

Finalment, el pare Abella va explicar que cada vegada s’estan fent més projectes conjunts entre diversos instituts de vida religiosa, i que una preocupació creixent és la presència en organismes de coordinació internacionals com Nacions Unides o en fòrums d’ONG. A més de ser “els llocs on s’està decidint el futur de milions de persones” els religiosos poden “portar-hi una mica de llum de l’Evangeli”

La conferència de Josep Maria Abella a Barcelona organitzada per la Fundació Claret es va fer dins dels actes dels 30 anys de la Unió de Religiosos de Catalunya.