Els jesuïtes tornen a denunciar la situació dels CIE

(Jesuïtes) El proper dimecres es presenta a Barcelona l’informe 2015 del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) sobre la situació als Centres d’Internament d’Estrangers. El document constata que es produeix un abús de l’internament i que es vulneren els drets de les persones. Per això, l'SJM demana el tancament d'aquests centres i que, mentrestant, es redueixi el nombre d’internaments i es dignifiquin les condicions de vida als centres.

Amb el títol 'Informe CIE 2015: Vulnerables i Vulnerabilitzats' el document presenta les dades que han recollit les entitats que formen part del SJM i que visiten regularment a persones internades als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) de Madrid, Barcelona i València. En el cas del CIE de Zona Franca de Barcelona, les visites han estat realitzades per Migra Studium, entitat que forma part del Servei Jesuïta a Migrants.

L’informe constata, un any més, com se segueix abusant de la mesura d’internament al CIE, com es continuen produint vulneracions de drets i com segueixen existint arbitrarietats i diferències en els reglaments interns als diversos centres i en la seva aplicació. Tot això, malgrat que les entitats socials i els mateixos jutges de control dels CIE ho han vingut denunciant repetidament.

La presentació de dimecres a Barcelona comptarà amb la participació de Margarita García O’Meany, coordinadora del grup de voluntaris de Migra Studium (SJM) que visita el CIE de Zona Franca; José Javier Ordóñez, advocat, col·laborador de Migra Studium (SJM) i Santiago Yerga, advocat del programa CIE a Pueblos Unidos (SJM). L’acte tindrà lloc a la tarda, a la sala d’actes del centre d’estudis Cristianisme i Justícia.

346 visites a 172 interns del CIE de Zona Franca

El Servei Jesuïta a Migrants ha acompanyat 503 persones en un total de 1536 visites, a través de les quals es dóna suport d’assessoria jurídica, es facilita el contacte amb familiars i assistents socials, o es realitzen gestions d’enviament de documentació als advocats, entre d’altres. L’objectiu d’aquest informe, que neix d’aquesta experiència, és visibilitzar el que passa als CIE. A Barcelona, l’equip de Migra Studium ha fet 346 visites a 172 interns del CIE de Zona Franca.

La situació als CIE, considera l’SJM, es situa en un context d’escalada de les polítiques d’hostilitat, de control fronterer i de detenció de persones migrants que, lluny de frenar la immigració, provoquen que aquesta es desviï a rutes més perilloses i afavoreixen el negoci de les màfies.

Per tot això, el Servei Jesuïta a Migrants demana el tancament dels CIE. Mentre s’avança en la seva supressió, és imperatiu dignificar i humanitzar les condicions de vida de les persones que hi són internes.

Abús de l’internament

L’any 2015 van ser internades als 7 Centres d’Internament d’Estrangers que hi ha a l’estat espanyol 6.930 persones. Malgrat que l’internament al CIE es contempla com una mesura excepcional i d’últim recurs per a les persones que estan pendents d’expulsió, només un 41,42% de les persones internades als CIE van ser finalment expulsades.

En molts casos són internades als CIE persones que, per diversos motius, no són expulsables, el que els obliga a suportar un internament innecessari.

A través de les visites s’ha constatat com als CIE hi ha internes persones que compten amb un fort arrelament, amb 4 anys o més d’estada a Espanya. Molts han tingut permís de residència que no han pogut renovar per diverses circumstàncies i compten amb vincles familiars, fills a càrrec, etc. Però aquestes circumstàncies, que haurien de ser tingudes en compte, no han estat valorades a l’hora de decretar el seu internament.

Presència de persones vulnerables

L’SJM fa especial atenció a la situació de les persones vulnerables, a les que es refereix en l’informe com a vulnerabilitzades, entenent que han arribat a la situació de vulnerabilitat per mecanismes estructurals econòmics, polítics, socials i jurídics.

Hi ha hagut 19 menors internats reconeguts pel mateix Ministeri, dada que com a mínim hauria de fer reflexionar sobre els procediments de determinació de l’edat que es practiquen.

L’SJM ha visitat 49 dones al CIE de Madrid i 24 al de València. La majoria dels seus relats evidencien que han passat per situacions de violència i/o explotació sexual. Cap d’elles no havia rebut assessorament o atenció especialitzada.

També s’ha constatat que hi ha persones que pateixen algun tipus de lesió o malaltia física (19 de les persones visitades per SJM) o amb signes evidents de partir una malaltia mental (17 persones). Cal tenir en compte que al CIE no hi ha presència sanitària permanent, i que alguns interns es troben amb dificultats per seguir un tractament mèdic.

9 de les persones visitades manifesten haver rebut agressions físiques per part de la policia i 5 més per part d’altres interns. 19 persones han al·legat que han patit tractes intimidatoris o degradants.

D’altra banda, més del 16% de les persones visitades tenien dificultats per expressar-se o comprendre la llengua espanyola, i no s’ha atès el seu dret a ser assistits per un intèrpret.

Aplicació del reglament que regula el funcionament dels CIE

El març de 2014 es va aprovar el Reial Decret 162/2014 que regula de forma completa el funcionament dels CIE. Va sorgir de la necessitat de dotar d’un marc normatiu les condicions en què les persones són privades de llibertat als CIE. Havia estat llargament demandat, per evitar l’arbitrarietat i les violacions de drets.

Més de dos anys després de la seva aprovació, es segueixen constatant les seves deficiències: no modifica el model policial dels CIE, no garanteix els drets de les persones i no assegura l’atenció a persones vulnerables.

L’SJM denuncia que el Ministeri de l’Interior segueix sense elaborar una normativa de règim intern homogènia per a tots els CIE. Com a mostra, l’informe recull els autes dictats pels jutges de control dels CIE, en els que es posa de relleu moltes de les situacions quotidianes que pateixen els interns i que vulneren drets fonamentals com impedir la comunicació telefònica, privar-los dels seus efectes personals, no comptar amb els mínims recursos per a la seva higiene personal i l’atenció sanitària, o no comunicar-los prèviament i amb suficient temps que seran expulsats.

També la Fiscalia General de l’Estat ha detectat el deteriorament a les instal·lacions dels CIE i la necessitat de millorar-les.

Tot això posa de manifest l’existència de diferències en el grau de compliment del reglament als diferents CIE. A més, les resolucions judicials sobre un centre no afecten a tots, sinó només al que està sota aquella jurisdicció territorial.

Tancament definitiu dels CIE

Davant tot això, i tenint en compte que la privació de llibertat és una mesura molt greu, el Servei Jesuïta a Migrants “condemna que es privi de llibertat a una persona migrant per motius administratius i defensa la supressió els CIE”.

L’SJM i les entitats que en formen part han participat en plataformes socials i ciutadanes, provocant que s’inclogui a l’agenda pública la qüestió de l’existència dels CIE. A Barcelona, Migra Studium ha participat a la plataforma social “Tancarem el CIE” i a la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya, aconseguint l’aprovació d’una moció en el ple del parlament, el juliol de 2015, que defensa el tancament progressius dels CIE.

Mentre s’avança en la supressió dels CIE, l’SJM demana que es redueixi el nombre de persones internades, analitzant les circumstàncies de cada cas i proposant alternatives a l’internament. I al mateix temps, que es dignifiquin i s’humanitzin les condicions de vida als CIE, aplicant a tots els centres mesures que millorin les condicions del vida dels interns i garanteixin els seus drets, com l’accés a l’atenció mèdica, la comunicació amb l’exterior, la millora de les condicions i horaris de visites, el trasllat de les persones vulnerables a centres adequats, etc.