(Direcció General d'Afers Religiosos) Antoni Ibáñez (Sabadell, 1954) és llicenciat en Filosofia i Lletres, i ha completat la formació amb assignatures de teologia en diversos centres catòlics i protestants. Després de dotze anys vinculat a la Comunió Anglicana a través de l’Església Espanyola Reformada Episcopal, ara és membre de l’Església Evangèlica Baptista del Redemptor, a Sabadell. Presideix el Moviment Ecumènic de Sabadell (que és una delegació de Centre Ecumènic de Catalunya) i el Grup de Diàleg Interreligiós de Sabadell, que forma part de la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós d’AUDIR. La Direcció General d'Afers Religiosos li ha dedicat aquesta entrevista.
El 25 de desembre se celebra Nadal. Quina és la Bona Nova que porta a la societat el naixement de Jesús?
Nadal és important perquè recorda el naixement de Jesús, qui porta un missatge de pau, solidaritat amb els febles, un referent ètic, i que acaba, a la creu, amb la redempció dels pecats de tota la humanitat, i amb la resurrecció, que és la prova que hi ha vida eterna després de la mort.
Hi ha gaires diferències en el significat de Nadal entre les diverses confessions cristianes?
Des d’un punt de vista ecumènic no hi ha gaires diferències en el sentit que se li dóna. Així com per l’Epifania (Reis), sí que hi ha moltes diferències, la celebració de Nadal té un significat universal: el naixement de Jesús. Tots els cristians la consideren la segona festa més important del cristianisme, després de Pasqua (o Diumenge de Resurrecció), que culmina la Setmana Santa.
I com celebreu aquesta festa?
Nadal ha esdevingut una festivitat tradicional, d’origen religiós, però s’ha convertit en una festa de caràcter comercial, que se celebra fins i tot al Japó on hi ha pocs cristians. Personalment ho celebro amb la família seguint les diverses tradicions que conviuen a casa: nit de Nadal o Nochebuena, dia de Nadal i Sant Esteve.
Quin ha estat el vostre itinerari religiós?
Jo vaig formar-me a l’Escola Pia de Sabadell i, després, durant anys, vaig estar allunyat de tota institució religiosa, per culpa del nacionalcatolicisme, que va culminar amb la insofrible pressió del “pater” (o capellà castrense) durant el servei militar. Cap als 45 anys, fent senderisme, a través de la contemplació de la natura, vaig tornar-me a preguntar: “Qui ha fet tot això tan bonic?”. I d’aquí van sorgir també altres preguntes comunes a tots els humans, com és el sentit de l’existència o què passarà després de la mort.
I on us va portar aquesta inquietud?
En unes vacances a Londres, en entrar a la parròquia anglicana de Saint Martin in-the-Fields, em vaig sentir cridat, i en tornar a Sabadell, vaig dirigir-me a la parròquia de l’Església de Crist, al carrer del Sol, que forma part de l’Església Espanyola Reformada Episcopal (Comunió Anglicana). En aquells moments, la rectora de la parròquia era Susan Woodcock, qui em va influir molt, i he format part activa d’aquesta església durant més de dotze anys.
I l’interès per l’ecumenisme?
Susan Woodcock va encomanar-me que representés l’Església de Crist en àmbits ecumènics i de relació amb les altres esglésies. A la nostra ciutat existeix des de finals dels anys cinquanta el Moviment Ecumènic de Sabadell, que ara presideixo i del qual tot just començo a recollir dades per documentar-ne la història.
També presidiu el Grup de Diàleg Interreligiós.
El Moviment Ecumènic i el Grup de Diàleg Interreligiós de Sabadell són dues entitats jurídicament diferents, però per economia de mitjans i per vocació es reuneixen conjuntament per tractar de temes comuns a totes les religions. Que un bahà’í col·labori en un acte ens enriqueix a tots. Ambdós grups van ser presidits en èpoques diferents per Maria Teresa Relat (catòlica) i Anna Griera (evangèlica baptista), les quals van dur a terme una gran tasca.
I quines activitats duen a terme?
Els actes principals són dos: al novembre, el Grup de Diàleg Interreligiós celebra la Trobada Interreligiosa, que enguany ha arribat a la 17a edició. A mitjan gener, el Moviment Ecumènic celebra la Pregària per la Unitat dels Cristians. D’altra banda, ens reunim regularment per debatre sobre temes comuns amb la invitació, si cal, d’algun testimoni o persona experta que pugui enriquir la nostra reflexió. Durant aquest curs tractem la conservació de la naturalesa des de la perspectiva de les diverses confessions. També presentem cada any una candidatura al premi Memorial Àlex Seglers, que convoca l’Ajuntament de Sabadell, i finalment també hem fet mediació: hem facilitat que l’Església Ortodoxa Romanesa, que no té local propi, faci les misses la sala d’actes de l’Acadèmia Catòlica. Tota aquesta informació es pot trobar al butlletí que editem trimestralment i que es diu la Circular.
I qui en forma part?
Els membres d’ambdós grups no representen esglésies o entitats, sinó que hi són a títol individual. Això sí, cadascú amb la seva denominació religiosa ben present. I d’aquesta manera ens enriquim espiritualment com a persones i com a col·lectiu. El tracte constant fa que ens veiem més com a persones amb moltes afinitats que no pas com a individus de diferents confessions.
Però aquesta no és la vostra única activitat de caràcter religiós.
Des de fa poc em congrego en l’Església Baptista El Redemptor. El culte dominical es fa a les 12 del migdia del diumenge, i una hora abans ens trobem per estudiar la Bíblia. Aquest any tractem la vida de Jesús partint de l’origen dels evangelis, què ens diuen, el context social i literari de l’època de Jesús, etc. Tot això sense fonamentalismes, sinó amb el nostre estil d’església oberta, ecumènica i catalana.
L’Església baptista i l’anglicana són molt diferents?
Les esglésies anglicanes són episcopals i sinodals, és a dir, dirigides a tots els nivells –des de l’església estatal fins a les parròquies– per un sínode, compost paritàriament per fidels i per ordenats. La junta parroquial està formada pel ministre, ordenat, i fidels escollits per l’assemblea parroquial. Uns i altres han d’anar sempre de bracet: ni els preveres ni els seglars no poden anar a la seva sense comptar amb els altres. En canvi, l’església baptista és dirigida per la junta de diaques, que han estat triats per l’assemblea, i és aquesta junta qui contracta el pastor. No hi ha bisbes. Cada comunitat comença i acaba en ella mateixa.
I a nivell ritual?
També hi ha diferències. L’anglicanisme es troba en un punt d’equilibri entre el sacramentalisme catòlic i la importància de la paraula de les esglésies evangèliques. Tot i ser una església sorgida de la Reforma, l’anglicana manté la successió apostòlica o de bisbes. En canvi, els baptistes posen més èmfasi en el sacerdoci universal dels cristians, en virtut del qual tots tenim “fil directe” amb Déu, essent Jesucrist l’únic mitjancer. En l’Església Baptista del Redemptor no trobem més símbols que una creu –no pas un crucifix– i en el culte predomina, com he dit, la predicació de la paraula.
Veig que entre la implicació religiosa i la interreligiosa esteu ben ocupat.
La meva cerca espiritual m’ha fet arribar, de moment, a l’Església Baptista. I certament, estic més atrafegat ara, jubilat, que quan treballava.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.