Felip Carmona és vicepresident del Centre Ecumènic de Catalunya i exdelegat de Relacions Ecumèniques de l’Església Evangèlica de Catalunya. Per la seva vinculació al Centre i com a pastor protestant presbiterià, és un actor i un actiu de l’ecumenisme a Catalunya. En aquesta entrevista del Butlletí de la Direcció General d'Afers Religiosos ofereix la seva visió des del món protestant.
Hi ha catorze denominacions diferents d’esglésies cristianes, adscrites al Centre Ecumènic. Com eviteu prevalences o suspicàcies? Quines d’aquestes esglésies són les més actives en el propòsit de l’ecumenisme?
No tenim friccions perquè de fet mai no som catorze. Per exemple, quan se celebri una reunió com la que tindrem aviat en un municipi del Montnegre, hi serem catòlics, protestants, anglicans i, amb sort, algun representant de l’Església ortodoxa; és a dir, que hi serem tres i no catorze. I no ho dic amb ànim de crítica, sinó per contestar la pregunta. De tota manera, quan som pocs tampoc no critiquem els qui no hi hagin vingut, sinó que preguem per ells.
El pare Joan Botam, president del Centre Ecumènic, a qui Afers Religiosos va entrevistar l’abril de l’any passat, va posar en relleu l’origen i la vitalitat actual d’aquesta entitat interconfessional, fonamentada en “el manteniment d’un diàleg al dia per igual entre anglicans, catòlics, ortodoxos i protestants”. Com es manifesta aquest diàleg?
En les reunions periòdiques on invitem totes les branques del cristianisme. No sempre tenim el quòrum que ens agradaria, però se’n fan. Debatem aquells temes que ens uneixen, com ara sobre la persona i l’obra de Crist, els compromisos dels cristians amb el món, la situació de les esglésies perseguides... Dintre del Centre Ecumènic anticipem la visió paradisíaca del cel.
Una de les activitats ecumèniques més conegudes per tothom és l’organització de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. Com visqueu aquest període i com hi participeu?
El Centre Ecumènic de Catalunya s’uneix, a Barcelona, a l’inici de la Setmana a la catedral i, per a la cloenda, a una de les pregàries que conjuntament es fan; per exemple, aquest any, a les de la parròquia de Sant Josep de Calassanç amb la resta d’esglésies cristianes de l’arxiprestat. També participem en altres experiències semblants, a la catedral de Sant Feliu de Llobregat, a l’església dels Pares Claretians de Badalona, a la parròquia de Sant Isidor, a l’església protestant de Barcelona centre, a l’església ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu, a l’església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, etc.
Quina valoració en feu, d’aquests actes?
Trobo que estan bé, però és una desgràcia que només se’n facin una setmana a l’any. Se n’haurien de fer almenys trimestralment perquè si més no ens acabem coneixent.
Precisament el bisbe Piris deia fa pocs dies (És que el Crist està dividit?) el següent: “Unitat no s’oposa a diversitat sinó a separació; l’oració ecumènica no es redueix a una setmana o a un dia especial. Cal demanar cada dia al Senyor que concedeixi a la seva Església la pau i la unitat en fidelitat a Déu i en comunió amb tots els germans. Comencem per assumir tota la realitat de l’Església sense mútues exclusions”.
Subscric tot això. L’Església protestant ha patit també molt durant molts anys (persecucions, intolerància, crema de temples i oratoris...) i amb aquestes experiències acabem fabricant esglésies tancades.
Quines dificultats presenta avui l’assoliment de l’ecumenisme?
L’ecumenisme està guanyant moltes batalles, perquè fa unes dècades era impensable que un pastor protestant, com jo mateix, estigués celebrant conjuntament amb l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Martínez Sistach, un acte de pregària per la unitat dels cristians.
Per fer més passes endavant, caldria demanar a tots plegats que baixessin del lloc on estan situats i que tots reunits poguéssim pregar per la unitat tan desitjada pel Senyor Jesucrist, qui en el sant sopar es va dirigir al Pare dient: “No prego solament per ells, sinó també pels qui creuran en mi per la seva paraula; que tots siguin u; com vós, Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin u en nosaltres, i que el món cregui que vós m’heu enviat” (Joan 17, 20-21).
Quins són els objectius del Centre Ecumènic a mitjà i llarg termini?
Volem continuar treballant com fins ara, fins a aconseguir fites que ens il·lusionin; continuar el camí que hem iniciat i arribar a fer realitat el desig de Jesús, la unitat, la unió, que tots siguem u.
Facilita el progrés de la unitat cristiana el nou tarannà que impregna el papa Francesc?
I tant! Voldria que aquest papa hagués estat fa vint anys al capdavant de l’Església de Roma. Penso que la vida ecumènica seria avui una altra cosa.
Com afavoreixen les autoritats de les diferents esglésies adscrites al Centre Ecumènic l’assoliment dels objectius del compromís ecumènic?
Nosaltres, l’Església evangèlica de Catalunya, i d’Espanya, celebrem molt el Dia de la Reforma, el 31 d’octubre. Invitem sempre ortodoxos i representants d’altres esglésies i, malauradament, no n’hem tingut resposta.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.