(David Casals –CR) El Consell Evangèlic de Madrid va acordar aquest dilluns donar de baixa una de les seves esglésies fundadores, l'Església Evangèlica Espanyola (IEE), pel seu posicionament a favor de la inclusió de les persones LGTBI. El cas reflecteix un debat que no només es dona a l'Estat: s'ha de fer una interpretació literal dels preceptes bíblics sobre la sexualitat, o d'acord amb el context social i històric del moment?
La decisió es va adoptar per 38 vots a favor, 21 en contra i 11 abstencions. Des d'aquest dilluns, la IEE ja no tindrà ni veu ni vot en el Consell Evangèlic de Madrid, que és l'òrgan que fins ara ha agrupat totes les esglésies que es proclamen successores de la reforma protestant d'aquest territori, i que les representa davant les autoritats autonòmiques i locals.
La controvèrsia es va obrir fa dos anys. El Consell Evangèlic de Madrid va acordar només amb l'oposició de les quatre comunitats de la IEE a Madrid la incorporació d'un nou punt al seu reglament intern, on es deia que des del punt de vista bíblic "només són acceptables les relacions entre un home i una dona".
Segons el Consell Evangèlic, el posicionament que ha fet la IEE a favor d'una pastoral inclusiva amb el col·lectiu LGTBI entra en contradicció amb un dels principis de la Reforma Protestant: el de la preeminença dels preceptes bíblics.
Una pastoral "inclusiva"
La IEE no s'ha posicionat a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe, però al maig de 2015, els seus pastors van aprovar per majoria una declaració on diuen que és necessari que s'ofereixi una pastoral "inclusiva" que pugui atendre qualsevol persona amb independència de la seva orientació sexual.
"El missatge i la vida de Jesucrist ens inspiren a considerar l'acollida de totes les persones com una demanda de la justícia del Regne. En aquesta mateixa lògica s'inspiren els drets humans, amb els quals les esglésies protestants sempre han estat compromeses", deia el seu manifest, que fou ratificat pel sínode de la IEE l'any passat. El sínode és l'òrgan màxim d'aquesta església i agrupa delegats de totes les comunitats locals, elegits de forma democràtica.
En canvi, des de la presidència i la direcció del Consell Evangèlic, es considera que les comunitats que vulguin ser membres d'aquest organisme han de complir uns determinats requisits. A més de la sexualitat, rebutgen també que en puguin formar part les comunitats que no siguin trinitàries.
Més enllà de les fronteres geogràfiques
El debat sobre l'homosexualitat es dona arreu del món. Hi ha esglésies protestants que des de fa temps ordenen pastors gais i lesbianes i oficien matrimonis entre persones del mateix sexe. En canvi, altres branques del protestantisme ho rebutgen frontalment, tot apel·lant a la literalitat del que diuen les escriptures.
S'ha de tenir present que, en el món protestant, el matrimoni no és un sagrament, i que el paper que tenen els pastors és beneir un enllaç que es fa civilment.
En qualsevol cas, es tracta d'una controvèrsia que a l'Estat es va iniciar l'any 2005, quan les Corts van aprovar el matrimoni civil entre persones del mateix sexe. La majoria d'esglésies protestants catalanes i espanyoles s'hi van oposar, i fins i tot van participar en mobilitzacions organitzades en contra d'aquesta decisió. En canvi, es va valorar positivament des de la IEE.
En línies generals, el debat es podria simplificar a nivell internacional en dos grans posicionaments. Hi ha branques que rebutgen frontalment aquesta qüestió, com les esglésies pentecostals i carismàtiques, que van començar a arrelar als Estats Units a finals del segle XIX i que ara mateix són el moviment religiós que més està creixent arreu del món.
En canvi, hi ha diferents esglésies protestants històriques a Europa i a Amèrica del Nord que, a més d'una pastoral inclusiva, beneeixen matrimonis entre persones del mateix sexe. Així ho fan luterans suecs, noruecs, danesos; presbiterians (calvinistes) d'Estats Units, Canadà i Escòcia i els anglicans dels Estats Units.
La IEE agrupa comunitats de tradició luterana, calvinista i metodista. A Catalunya, té presència mitjançant l'Església Evangèlica de Catalunya a quatre comarques: Barcelonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental i al Baix Camp.
A nivell català i estatal, és una branca que en l'actualitat és minoritària. Tot i això, compta amb una àmplia trajectòria històrica: el protestantisme no va arrelar a l'Estat en els anys de la Reforma, i fou perseguit durament per la Inquisició.
Després de la Revolució liberal de 1868, que va derrogar la monarquia d'Isabel II, va existir per primer cop a l'Estat una certa tolerància religiosa que va permetre l'obertura de les primeres comunitats. Un any després, l'any 1869, va néixer a Sevilla la primera església protestant espanyola, la IEE, que aglutinava luterans i presbiterians, i des dels anys 50, metodistes. Després es van anar articulant altres branques històriques del protestantisme a Espanya, com anglicans (1870) i baptistes (1923).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.