(Jordi Llisterri-CR) Tres peticions, dos arquebisbes diferents i sense resultat. Un grup de 152 clergues valencians han reiterat per carta al cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de Valencia, la demanda per a "l’elaboració i l’aprovació oficial de la versió valenciana dels textos litúrgics". Afirmen que és una "exigència de justícia, d’inculturació de la fe i d’una acció autènticament evangelitzadora". I que "constituïx una greu anomalia que la santíssima Eucaristia, encara no puga ser degudament celebrada pels i per als valencianoparlants en la llengua pròpia, amb textos litúrgics oficialment aprovats i dignament editats".
La petició ja va ser tramesa el 2009 a l'aleshores arquebisbe de Valencia Carlos Osoro, llavors signada per 60 capellans de l’arxidiòcesi. El 2010 es van adreçar als bisbes que formen la Província Eclesiàstica Valentina, que ha de tramitar aquesta petició: Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant, Mallorca, Menorca i Eivissa. En aquest cas amb 111 signatures. Fa un any, després del seu nomenament, van enviar-la a l'arquebisbe Cañizares, amb el suport de 136 capellans.
Ara, hi han tornat, amb més signatures i explicant que farien publica la carta, "perquè este poble del qual som servidors puga percebre el respecte i estima dels bisbes, preveres i diaques per la seua llengua i cultura". Expliquen que "és una responsabilitat directament pastoral vetlar perquè no es dificulte l’accés a la fe i a la comunió amb el Senyor de tants valencians que poden sentir-se desemparats".
Els 152 capellans que signen la carta adreçada al cardenal Cañizares són rectors de parròquia, però també hi ha professors universitaris, missioners i consiliaris d’obres apostòliques, que mostren "una clara pluralitat de sensibilitats espirituals i d’estils pastorals, i abasta ja més del 12,5% del clergat diocesà".
Una petició que "no es tracta, Déu ens en guard, d’un plantejament polític, polèmic ni partidista, sinó estrictament pastoral, que expressa una inquietud, àmpliament compartida, com bé sabeu, al presbiteri de València, així com una inquietud sentida per molts fidels en els seus cors".
La versió de 1974
La història ve de més lluny. Vuit anys després de la cloenda del Concili Vaticà II, el 1973, els bisbes de les diòcesis valencianes van crear una Comissió interdiocesana per als textos litúrgics en llengua vernacla. Un any després es va aprovar una versió, però no es va arribar a editar mai el Missal en valencià com a llibre d’altar.
Com expliquen els promotors de la iniciativa, des d'aquesta primera versió ja s'ha aprovat una tercera edició del Missal romà, que actualment és la que està en vigor. Alhora, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el 2002 va entregar als bisbes valencians una proposta de traducció del Missal elaborada per la Comissió de Textos Litúrgics. Una versió amb un "amplíssim acord" i que "incorporava les diverses sensibilitats lingüístiques existents, i va poder tindre en compte la Bíblia Valenciana Interconfessional, editada el 1996". Però també sobre aquest text "l’autoritat eclesiàstica no ha pres cap decisió quant al tema i a hores d’ara el procés es troba paralitzat".
Així, la petició que ara es reitera a Cañizares és que, seguint la normativa canònica, l'arquebisbe de València insti els bisbes amb territoris de parla valenciana (Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant i Tortosa) per tal que, conjuntament, proposin a la Conferència Episcopal Espanyola la traducció de la totalitat dels texts litúrgics al valencià. Així, es podria crear un comissió interdiocesana per revisar des del punt de vista doctrinal i litúrgic el treball ja realitzat per l’Acadèmia de la Llengua com a autoritat lingüística reconeguda oficialment al País Valencià. Un procés que permetria arribar al vist i plau definitiu de la Santa Seu.
En definitiva, res que no sàpiga el cardenal Cañizares, prefecte de la Congregació per al Culte fins el 2014 quan va ser traslladat a València. De fet, si el cardenal hi volgués donar un empenta, amb la seva intervenció seria el moment en el que l'Església a València tindria més possibilitats d'agilitar l'aprovació del Missal en valencià que precisament depèn d'aquest dicasteri. I de bisbes valencians que puguin avalar la iniciativa, tampoc en falten.
"Un desorde inadmissible"
Els signants de la carta lamenten la situació de "provisionalitat i confusió" en els llocs que se celebra la missa en valencià, per disparitat de criteris "amb els textos de 1974 i altres adaptats o traduïts privadament, o fent servir fotocòpies i fulls solts". Una situació que "es tracta d’un desorde inadmissible, obertament contrari a la dignitat i al decòrum exigits per la mateixa naturalesa de la litúrgia".
D'altra banda, ja el 2009, també denunciaven la irregularitat que suposa que a València no se celebri cap missa ni ofici en valencià a la Seu, a diferència del que passa a les catedrals de Castelló i d'Alacant.
Aquí podeu llegir la carta a l'arquebisbe Osoro del 2009 i l'enviada a Cañizares aquest juliol amb la llista de signants.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.