(Sicar cat) Aquest dilluns, Dia Mundial dels Refugiats, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat, ambdós projectes de l’Entitat d’Adoratrius, volen recordar la interconnexió entre el dret d’asil i el tràfic d’éssers humans (TEH) amb fins d’explotació. Per això han emès un comunicat incidint en la necessitat que l’Estat garanteixi que aquelles persones, en la seva majoria dones, que han estat víctimes del tràfic d’éssers humans i que estan en necessitat, a més, de protecció internacional puguin exercir el seu dret a obtenir asil de forma efectiva.
Podeu llegir-lo a continuació:
Algunes víctimes de TEH estan en necessitat de protecció internacional perquè tenen un temor fundat a sofrir persecució al seu país d’origen, per exemple:
· Dones que s’han vist obligades a sortir del seu país fugint de la violència de gènere i d'altres violacions de drets humans i que, com a conseqüència d'aquesta situació de vulnerabilitat, han caigut en una xarxa de TEH que les ha portat a Europa amb la intenció de sotmetre-les aquí a explotació sexual.
· Dones que han estat víctimes de TEH amb fins d'explotació sexual a Europa, i que temen tornar al seu país d'origen ja que es veurien exposades al rebuig i a l'estigmatització per part de les seves famílies i/o comunitats d'origen.
· Dones víctimes de TEH que han aconseguit fugir de les xarxes i que no han saldat el deute que els hi exigien els traficants, o que han arribat a col·laborar amb les autoritats contra els autors del delicte. Es podrien veure exposades a greus represàlies o al risc de ser re-traficades, en cas que fossin retornades al seu país d'origen, ja que en molts dels països dels quals provenen existeix una enorme impunitat, ineficàcia i corrupció de les autoritats.
· A més, en el context actual de la crisi dels refugiats, és important tenir en compte la necessitat d’intensificar els esforços per evitar que sol·licitants d'asil, que es troben a Europa i que estan en una greu situació de vulnerabilitat, caiguin en xarxes de TEH.
Des de l’Entitat d’Adoratrius, en concret el Proyecto ESPERANZA de Madrid i SICAR cat de Catalunya, atenem aquestes dones, mitjançant el programa d'Atenció integral a dones víctimes de tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació sexualque desenvolupem amb finançament del Ministeri d'Ocupació, de la Subdirecció General d'Integració dels Immigrants, que gestiona els Fons Europeus, del FER i del Fons Europeu d'Asil, Migració i Integració -FAMI-.
Els objectius d’aquest programa són:
– Prestar atenció jurídica a dones víctimes des del mateix moment de la seva Detecció i/o identificació, en el marc dels dispositius establerts al Protocolo Marco de Protección de las Víctimas de Trata de Seres Humanos.
– Assessorar jurídicament les dones víctimes de TEH per aconseguir una correcta valoració de les circumstàncies que concorren en cada cas i dels fets rellevants en les seves sol·licituds d'asil.
– Garantir l'accés als seus drets processals (confidencialitat, informació, terminis etc.) i a les prestacions socials a què té dret al llarg de tot el procediment.
En el marc d'aquest programa hem atès, entre el 2012 i el 2015, a 60 dones que entren en aquest perfil: són víctimes de TEH que estan a més en necessitat de protecció internacional. Les nacionalitats més rellevants: Nigèria, Camerun, Costa d'Ivori. De totes elles tan sols a dues se’ls hi ha concedit l’Estatut de Refugiades.
Hem detectat juntament amb altres entitats amb les que formem part de la Red Española contra la Trata de Personas i la Xarxa Asil.Cat que, tot i que la Llei d'Asil (Llei 12/2009) reconeix expressament la persecució per motius de gènere (articles 3 i 7.e) i es refereix a la situació d'especial vulnerabilitat de les víctimes de TEH, que s'ha de tenir en compte a l'hora de tramitar aquest tipus de sol·licituds (article 46), en la pràctica les sol·licituds de protecció internacional basades en aquest motiu, estan sent denegades en un percentatge molt alt, al·legant que no tenen encaix jurídic en la definició de refugiat, reconduint aquestes sol·licituds a la Llei d'Estrangeria.
En aquest sentit, volem recalcar que el Dret Internacional estableix que s'ha de permetre a les víctimes de TEH activar tant els mecanismes de protecció i atenció, específicament previstos a la "Llei d'Estrangeria", com garantir el seu dret a sol·licitar protecció per la via d'asil, quan estan en necessitat de protecció internacional, i que en aquests casos les dues vies són compatibles. I, en tot cas, s’ha de tenir sempre present que l'Estat sempre ha de garantir el principi de no-devolució d'una persona a un lloc on pugui estar en risc de patir un tracte inhumà o degradant.
Són casos molt complexos, en què resulta imprescindible el treball en xarxa entre totes les entitats i institucions que hi intervenen.
· Cal garantir que aquelles persones, majoritàriament dones, que han estat víctimes del TEH i que estan a més en necessitat de protecció internacional puguin exercir els seus drets de manera efectiva a Espanya.
· Els sistemes de protecció que preveuen la Llei d'Asil i "Llei d'Estrangeria" article 59 bis han de ser compatibles i complementaris entre si per oferir un plus de protecció en aquests casos.
· La Llei d'Asil reconeix expressament la persecució per motius de gènere i es refereix a la situació d'especial vulnerabilitat de les víctimes de TEH.
· Segons l'ONU, les persones refugiades i desplaçades es troben entre els grups més vulnerables, afectats de manera desproporcionada pel TEH.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.