Abat Notker Wolf: "Els refugiats no han de ser reduïts només a receptors d'ajudes socials"

(Glòria Barrete –CR) "Al llarg de la història sempre s'han donat moviments migratoris. L'actual migració, però, es distingeix per l'enorme quantitat de refugiats". Aquest era el tret de sortida de la conferència de l'abat Notker Wolf durant l'acte de commemoració de la Setmana per l'Harmonia Interconfessional que s'ha celebrat aquest dijous al vespre al Palau de Pedralbes de Barcelona. D'origen bavarès, Wolf coneix de primera mà el drama dels refugiats, "en el meu monestir hem acollit vint-i-quatre refugiats", i ha recordat que Alemanya durant l'any 2015 en va acollir prop d'un milió provinents d'Àfrica i del Pròxim Orient.

La seva xerrada 'La amistad interreligiosa: una base para la acogida e integración de los refugiados' ha servit de base per manifestar que cal una sincera coneixença i un respecte mutu entre els individus i les seves cultures i creences perquè la integració sigui real i dignifiqui la persona. "Nosaltres a Occident estem acostumats a considerar la religió de forma distinta a com ho fan els refugiats", ha afirmat Wolf. Per als occidentals, la religió és principalment "una visió de conjunt del món, una teoria o una filosofia". En canvi per a les persones refugiades "és la base fonamental de la seva vida, està en l'origen mateix de la seva cultura". Des de la Il·lustració ens hem acostumat a considerar la religió de forma abstracta, de forma distant de la nostra vida, i això ha conduït a la separació dels poders secular i espiritual. Sobre aquesta base s'ha desenvolupat la ciència religiosa comparativa i el diàleg interreligiós, "que s'ha desenvolupat massa en una pura dimensió intel·lectual". Wolf no està convençut que tal visió abstracta de la religió "resulti útil per a la integració dels refugiats, especialment dels musulmans".

L'orella del cor

L'escriptor i periodista Dídac Lagarriga ha estat l'encarregat de presentar l'abat. Lagarriga l'ha definit com a "home d'escolta". Ha recordat el gust de Wolf pels pardals, activitat que implica "una contemplació i una escolta que va molt més enllà del seu cant, és l'escolta de l'orella del cor". Aquesta orella del cor és també present a la Regla de Sant Benet, i és també la que "facilita un diàleg que va més enllà". Lagarriga ha afirmat que sovint quan parlem de diàleg interreligiós, o fins i tot altres tipus de diàleg, parlem d'aquesta orella exterior, "parlem però en veritat no arribem més enllà de les paraules". Fer un pas més i passar del diàleg a l'amistat demana per al periodista "una confiança, deixar de sospitar de l'altre".

I és exactament el que ha fet durant anys l'abat Notker Wolf. Qui va ser, fins el setembre de l'any passat, el novè abat primat de la Confederació Benedictina, ha participat durant anys en el diàleg interreligiós, "però a l'esfera del concret de la vida, no en la teoria". L'any 1979 van venir per primera vegada a Europa budistes zen provinents del Japó. Volien conèixer el cristianisme i les seves arrels, "en la realitat de la seva vida, no només com en un llibre". Wolf ha explicat que els monestirs zen no tenen biblioteques com els monestirs benedictins. "S'enriqueixen i transmeten la seva fe mitjançant l'ortopraxis, "la recta vivència".

Per això, el millor segons la seva mentalitat va ser anar als monestirs benedictins i conviure un temps determinat. Van compartir de dues a quatre setmanes de la vida benedictina. "L'oració en comú, el menjar comú, col·laboraven en el nostre principi de l'ora et labora'". Va ser una experiència extraordinària, reconeix Wolf, i afirma que aquesta vivència seria desitjable alhora perquè la fessin els musulmans, "que tan sovint consideren Europa com a materialista".

Aquest intercanvi espiritual s'ha anat produint regularment des d'aleshores. Aquestes experiències han ajudat als benedictins "a redescobrir els seus valors monàstics", i alhora s'ha desenvolupat "una vertadera amistat". Cadascú, però, està lligat a la seva pròpia religió. "Ens reconeixem mútuament, acceptem els nostres punts de vista diferents, i estem units per l'amistat", recorda l'abat. Per a ell, aquest és l'exemple de la desitjada tolerància. "Tolerància no implica prescindir de les diferències en les religions, ni dir que som tots iguals i no diferents. Reconeixem les diferències, però ens respectem com a persones, estem units en amistós amor".

L'amistat interreligiosa

I és precisament aquest amor amistós el que permet "la recíproca comprensió i la convivència". De la mateixa forma que estan en contacte amb monjos budistes també estan en contacte amb musulmans xiïtes de l'Iran a través de la relació d'un abat d'Anglaterra amb un professor universitari xiïta iraní. Els anys 90 es va establir un primer contacte que s'ha perllongat amb trobades regulars de xiïtes i grups monàstics. "No es tracta d'un intercanvi monàstic com amb els budistes, sinó que el que ens uneix és la cerca espiritual". L'únic problema que ha tingut per aquestes trobades, reconeix, ha estat amb el govern americà que no el deixa entrar als Estats Units sense fer una reunió on ha d'explicar sempre el perquè d'aquestes trobades. Ha estat a l'Iran, afirma, on han substituït el concepte de diàleg interreligiós "pel concepte d'amistat interreligiosa".

Per a Wolf, constitueix una il·lusió "pensar que algun dia totes les persones professaran una mateixa fe". Recorda que al llarg de la història s'han formulat moltes tradicions religioses i s'han donat moltes cultures. "Estic convençut que podríem construir una gran harmonia sense que cadascú hagi d'abandonar la seva pròpia fe".

Arribats a aquest punt, Notker Wolf ha abordat el problema dels refugiats d'altres cultures. Ha reconegut que aquestes persones venen als nostres països "amb expectatives sobre les quals ells mateixos a penes han reflexionat". Per a molts significa només la vida cap a la llibertat, sobretot els de Síria. Altres tenen esperança d'un futur millor. En essència, pretenen continuar la vida personal i familiar que fins aleshores tenien en els seus països.

Els nostres valors, explica Wolf, "com la llibertat de pensament, l'estructura democràtica, o la igualtat de sexes, són per a ells conceptes estranys, que no els interessen". Al contrari, es reuneixen en nous grups per prosseguir amb la seva forma de vida. Aquí radica l'autèntic desafiament davant el problema dels refugiats. "Tinc la impressió", ha afirmat, "que els nostres polítics, sobretot a Alemanya, són poc conscients d'aquest fet cultural i espiritual. Consideren el problema dels refugiats merament un assumpte administratiu i financer. És comprensible però és insuficient". Tan important com l'aprenentatge de l'idioma és també l'aprenentatge de la cultura. "No hem de convertir els musulmans", ha insistit, "però cal que sàpiguen que la nostra cultura entronca amb les seves arrels judeo-cristianes. Potser així els refugiats ens ajudarien a tornar a valorar els nostres valors".

L'acollida als refugiats

Wolf reconeix que es necessitarà molt de temps fins que els refugiats s'acostumin a la nostra forma de vida. "És comprensible que ningú vulgui desprendre's de la seva forma de vida, però han de ser conscients que viuen en un país que els ha acollit i que han de respectar la cultura d'aquell país". Com a cristians, ha explicat l'abat, i això la Regla de Sant Benet ho explicita, "estem obligats a acollir hostes estrangers i persones sense llar". Alhora, s'espera de l'hoste un complet respecte "sense pertorbar el monestir amb les seves exigències, acontentant-se amb el que troba". La hospitalitat no suposa una acollida sense condicions, sinó que implica una reciprocitat, "també en una amistat un amic confia en l'altre i espera que l'altre també el respecti".

A l'actualitat sembla que no es dona aquest requisit cap als immigrants per això les nostres societats organitzen defenses. Wolf ha posat de manifest i ha posat com a exemple els populistes que apel·len només al seu país "perquè volen protegir la seva pròpia cultura i preferirien construir guetos i parets". L'acollida dels nostres països occidentals envers els refugiats ha passat per alt aquest aspecte i "ha tractat els refugiats com a indigents".

Wolf ha demanat que els refugiats no siguin reduïts "només a receptors d'ajudes socials, sinó que contribueixin ells mateixos al seu propi manteniment". Per això és important que les lleis dels països estiguin formulades per permetre una ràpida integració. "Deixar sols els refugiats i prestar només ajudes socials danya el seu procés d'integració".

Per concloure, Wolf ha recordat que "en el diàleg interreligiós aprenem a aproximar-nos, a obrir-nos a l'altre, a escoltar l'altre, i a percebre'ns com a persones de la mateixa dignitat". En el diàleg interreligiós accedim al més profund de la persona. "No es tracta d'una pèrdua", ha reconegut, "sinó d'un guany, d'un enriquiment de les cultures".

L'harmonia interconfessional, una realitat

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha reafirmat el discurs acollidor de Wolf i ha presentat Catalunya "com a país d'acollida". A casa nostra, ha explicat, "el respecte i aposta pel diàleg han estat i són valors que ens defineixen com a poble".

Borràs creu "en la riquesa que aporta la diversitat i en la necessitat d'acollir el foraster", i ha defensat l'hospitalitat basada "en el reconeixement a la dignitat de l'altre". Alhora, ha destacat el paper dels representats de les diferents confessions i religions "per a l'establiment d'una vertadera harmonia interconfessional a la nostra societat". Ha confessat que en actes com aquest se sent "orgullosa i esperançada, orgullosa d'aquesta voluntat de conèixer-nos i reconèixer-nos millor i de dialogar entre nosaltres, fent que l'harmonia interconfessional sigui una realitat a casa nostra".

L'acte de commemoració de la Setmana per l'Harmonia Interconfessional, que ha comptat amb la presència del director General d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha tingut representació de les diverses confessions i religions presents a Catalunya.

[Fotografies: Governació]