9 llibres sobre religió per aquest estiu

(Direcció General d'Afers Religiosos) Mircea Eliade, Joan Estruch, Josep-Lluís Carod-Rovira, el papa Francesc, Jaume Sidera o Hilari Raguer són alguns dels autors que recomana el butlletí especial la Direcció General d'Afers Religiosos. Vet aquí la selecció de nou títols sobre el fet religiós per aquest estiu:

– El mite de l'etern retorn. Arquetips i repetició de Mircea Eliade. Fragmenta Editorial, Barcelona, 2014.

A la introducció, el membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Lluís Duch, assenyala que "les idees que apareixen en El mite de l'etern retorn constitueixen l'expressió més diàfana i completa de les bases fonamentals de l'antropologia eliadiana. Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, la lectura d'El mite de l'etern retorn manté un interès notable perquè desafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començament del segle XXI." Mircea Eliade (Bucarest 1907 – Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx.

– Entendre les religions. Una perspectiva sociològica de Joan Estruch. Editorial Mediterrània, Barcelona, 2015.

Entendre les religions és el fruit dels més de quaranta anys de docència que Joan Estruch ha acumulat en la seva trajectòria com a professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquest llibre, Estruch dóna continuïtat al seu propòsit de fer entendre el fet religiós, desgranant-ne les grans qüestions que l’envolten i, quan s’escau, obrint nous debats al lector: què són les religions, com s’han explicat al llarg del temps; el pluralisme religiós o els fonamentalismes.

– Les religions a Catalunya de Josep-Lluís Carod-Rovira. Pagès Editors, Lleida, 2015.

Aquest llibre observa i analitza la diversitat religiosa a Catalunya, tan plural i diversa. Explica la història catalana de les quatre confessions amb més arrelament de segles al nostre país: el judaisme, el catolicisme, l’islam i el protestantisme. El llibre comença amb una visió panoràmica general per a tenir una foto de la realitat religiosa al nostre país. I acaba amb un estudi sobre les diferents fórmules emprades a Europa per a gestionar aquesta pluralitat de creences, des dels poders públics, així com el concepte mateix de laïcitat que s’hi aplica.

Els autors dels capítols del llibre són Josep-Lluís Carod-Rovira, Montserrat Coll, Joan Estruch, Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall.

– Lloat sigueu (Laudato si'). Carta encíclica del papa Francesc. Editorial Claret, Barcelona, 2015.

A la carta encíclica Laudato si' el papa Francesc exposa els seus arguments teològics, científics i morals per desenvolupar estratègies contra el canvi climàtic que ell mateix va titllar d’urgents i imperioses. El Pontífex va descriure el continuat dany a la naturalesa com "un petit senyal de la crisi ètica, cultural i espiritual de la modernitat». La solució, comenta, requerirà d'un alt grau de sacrifici de tots plegats i d’una «audaç revolució cultural" a tot el món. Aquesta carta encíclica ha estat qualificada d’històrica, en ser la primera que tracta sobre la protecció mediambiental.

– Óscar Romero: que la meva sang sigui llavor de llibertat de Jaume Sidera. Editorial Claret, Barcelona, 2015.

El beat Óscar Arnulfo Romero Galdámez fou un signe de contradicció enmig d’un món sacsejat per la violència del poder constituït i per les forces que hi lluitaven en contra. El beat Óscar se situà al bell mig: fou titllat de comunista pels uns i de traïdor pels altres. Fidel a la Paraula de Déu i a la Doctrina Social de l’Església, rebutjà tota violència que no fos la de l’amor. I fou víctima de la violència extrema: una bala assassina se l’endugué justament quan es disposava a fer l’ofrena del pa i del vi de l’Eucaristia. El poble senzill i pobre el considerà màrtir des del primer moment. Era el Pastor que oferia la vida pels seus. Com Jesús.

– ​Divendres de Passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera d'Hilari Raguer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, (3a edició) 2015.

Tercera edició revisada i ampliada de la biografia de Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona 1890—Burgos 1938) amb documentació molt important abans no disponible, com el «Sumari 477», el procés que el va condemnar a mort. El seu llarg escrit de defensa davant el consell de guerra, que és una història de la seva actuació nacionalista i alhora el seu testament polític. L’informe de l’ambaixador anglès, Chilton, sobre la visita que Carrasco li va fer a Hendaia durant el seu segon viatge a Euskadi, per proposar una intervenció britànica. L’edició es complementa amb fotografies, majoritàriament inèdites, amb peus de foto que resumeixen l’obra i inviten a llegir-la.

– La Sharía. Orígenes, desarrollo y usos contemporáneos de Baudouin Dupret. Editorial Bellaterra, Barcelona, 2015.

Aquest llibre ofereix una visió global del significat de la xaria en múltiples aspectes: moral, jurídic i, més recentment, polític: els seus orígens, la seva aplicació en el fiqh i els instruments –doctrina, pràctica, institucions– a través dels quals es realitza socialment. La part final està dedicada al paper de la xaria en el món contemporani: la seva introducció en el dret positiu i, per tant, la pèrdua de la seva centralitat, la seva presència en els sistemes constitucionals del món islàmic i la recuperació del concepte transformat en ideologia. En aquest sentit, i per l’ èmfasi que fa l'autor en la «pràctica» de la xaria més que en anàlisi conceptual, es converteix en un útil manual per abordar l'estudi d'aquesta figura i enderrocar-ne els tòpics.

– ​La força de la compassió. L'ensenyament del Dalai Lama per al nostre món de Danel Goleman. Editorial Kairós, Barcelona, 2015.

Durant dècades, el Dalai Lama ha guiat pel camí de la compassió i ha ensenyat a cultivar la vida interior. Amb l’ajuda del seu amic periodista i psicòleg Daniel Goleman, explica com dirigir la nostra energia compassiva cap a l’exterior. Lectura oportuna coincidint amb el 80è aniversari del Dalai Lama.

– El cerebro espiritual de Francisco J. Rubia. Fragmenta Editorial, Barcelona, 2015.

Des de temps immemorials, la humanitat ha buscat transcendir la realitat quotidiana: evadir-se del món natural i trobar una «segona realitat», l'àmbit anomenat sobrenatural. Tant la realitat quotidiana com aquesta segona realitat són il·lusions generades pel cervell. La consciència egoica és la responsable de la realitat quotidiana; la consciència límbica, de la segona realitat. Tots dos tipus de consciència conviuen en l'home contemporani. Des del punt de vista neurobiològic, tan real és la realitat quotidiana com la segona realitat, ja que ambdues són fruit de l'activitat del nostre cervell. Existeixen en el cervell estructures que, quan són estimulades, tenen la capacitat de generar experiències espirituals, místiques, religioses, numinoses o de transcendència. No hi ha religió sense espiritualitat, però sí espiritualitat sense religió.