(Glòria Barrete –CR) Durant dos mesos i mig la congregació de les Filles de Maria Auxiliadora -les salesianes- ha tingut la vista posada a Roma. S'hi realitzava el XXIII Capítol General, l'assemblea de major importància que celebra una congregació religiosa, i que ha reunit a dues-centes salesianes –fma– per decidir les línies del proper sexenni i escollir, entre d'altres càrrecs, a la Mare Superiora.
Aquest dissabte han tornat les dues representants de la Inspectoria Nostra Senyora del Pilar, inspectoria a la qual pertany Catalunya, i CatalunyaReligió.cat ha volgut parlar amb Asun Mató, salesiana i titular del CRAE de Cerdanyola i delegada pel Consell Inspectorial per acompanyar en el Capítol a la provincial. "El Capítol és una riquesa extraordinària molt difícil d'explicar", afirma, "és un curs intensiu d'universalitat, de veure el món sense fronteres, de veure que un carisma és capaç d'unir a molta gent tant diversa".
Tot i seguir un mateix carisma, calia treballar la coneixença entre tanta gent per possibilitar l'entesa i el treball complex que es realitza durant un Capítol. Una setmana d'exercicis espirituals a Mornesse –lloc d'origen de la cofundadora de les salesianes junt amb Don Bosco, Maria Mazzarello– predicats per l'arquebisbe salesià emèrit de Guwahati (India), Thomas Menamparampil, va ajudar abans del Capítol a "interioritzar i deixar fluir l'Esperit".
Ser avui amb els joves casa que evangelitza
El 22 de setembre s'iniciava oficialment el XXIII Capítol General sota el lema Ser avui amb els joves casa que evangelitza. Unes comissions formades per catorze persones de tots els indrets del món treballaven els mateixos nuclis de reflexió i després es feia posada en comú. Asun explica que les comissions han estat l'alternativa a tanta assemblea general perquè "treballar temes teòrics amb dues-centes persones és molt fàcil, però posar la vida sobre la taula és molt difícil". Altres Capítols, comenta, "tenien molta assemblea i molt poca comissió i arrel de la revisió de l'anterior Capítol –ara fa sis anys– s'ha canviat una mica el funcionament de treball".
Els nuclis de reflexió han sorgit a partir del treball previ fet a les pròpies comunitats de tot el món fent capítol sectorial a cada inspectoria. Tot el que va sorgir es va enviar a Roma on es va configurar un Instrumentum Laboris amb els nuclis per treballar durant el Capítol. La reflexió des de Catalunya anava amb l'òptica dels reptes que la societat actual proposa: "vivim una secularització molt forta i no podem anar comunicant l'experiència de Déu de la mateixa manera que la comunicàvem quan totes les famílies de base ja eren cristianes; també ens han preocupat la diversitat cultural, les perifèries que van sorgint, o les noves pobreses joves que no són de vegades només les econòmiques".
A partir d'aquestes reflexions més locals ha tocat configurar unes línies de treball per al proper sexenni. "Què ens exigeix avui el missatge de Jesús?", explica Asun, "com evangelitzem, en el sentit ampli de donar dignitat a la vida? com transmetem als joves que Déu ens estima? com influencien les noves tecnologies aquesta evangelització que ha creat una nova antropologia?". Són algunes de les qüestions clau que s'han anat treballant durant el XXIII Capítol. De cada nucli s'han buscat les coses que més provocaven un repte, després quin canvi de mentalitat suposava per les salesianes aquests reptes, i a partir d'aquest canvi de mentalitat, quines opcions prendre per poder donar resposta a totes aquestes necessitats des de la seva missió. Això és el que ha arribat a ser document, comenta.
En altres Capítols ja sorgien coses molt concretes i pràctiques per treballar, però aquest cop han vist "que en aquest moment hi ha tantíssima diversitat a tot el món -perquè estem ens els cinc continents i amb cultures tant diverses- que el que calia era marcar unes línies perquè després, a cada lloc concret, es vegi en quin punt s'està i quin camí s'ha de seguir". "No es pot fer el mateix aquí que a Austràlia", argumenta.
Moment per a fer un pas més
És aquest pas més el que s'ha de donar ara a cada comunitat. "El Capítol ha acabat a Roma però ara l'hem de continuar aquí; informarem a les comunitats de la nostra Inspectoria per decidir quin són els reptes més forts que la societat ens planteja, quins són més urgents, quins canvis de mentalitat hem de fer i materialitzar-ho en opcions concretes".
Sempre amb la línea clara, recorda Asun, "que si tenim alguna cosa per oferir a la societat és la nostra especificitat de persones creients i de persones a les quals Déu dona sentit a la seva vida; si perdem això, no podem oferir gaire més".
Aquest treball que ara tenen per endavant Asun té clar que ha de ser missió compartida amb els laics: "La realitat és que això avui no ho podem fer soles, sinó en conjunt amb els laics i amb els mateixos joves amb qui ja estem treballant". "El carisma és el mateix des del primer dia fins ara", reivindica Asun, "per nosaltres és essencial l'evangelització i crear un ambient de família perquè visqui la gent l'acollida i es puguin crear experiències de felicitat".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.