Els monestirs del Ripollès, una ruta pels orígens monàstics de Catalunya

(Catalonia Sacra) Dins de les rutes que proposa Catalonia Sacra, avui destaquem un ruta pels orígens monàstics de Catalunya al voltant de Ripoll. Quan el Comte Guifré el Pilós inicià la campanya de reconquesta i repoblació del territori que després seria Catalunya, fundà, vers l’any 879, el Monestir de Santa Maria de Ripoll en l'aiguabarreig del Ter i del Freser. En un indret anomenat Riopullo o Rivipullo.

Aquest monestir prengué ràpidament importància, convertint-se en un dels grans centres de repoblació de la Catalunya Vella i esdevenint la seva cèdula d'identitat. Alla és on es pot visitar la portada del Monestir de Ripoll, una obra construïda en el s. XII a l’entrada del temple i considerada l’obra d’escultura romànica més important de Catalunya. Formant una mena d’arc de triomf, amb la porta del temple al centre, la portada es troba dividida en set franges horitzontals separades per frisos, en els quals es representen escenes històriques i al·legòriques inspirades en els llibres sagrats.

Aquest dimecres al vespre Catalonia Sacra ha programat una visita guiada al Monestir de Ripoll a la qual us podeu apuntar aquí.

Pocs anys més tard, el mateix Guifré fundà el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb la intenció de destinar-lo a una comunitat de monges benedictines de la qual la seva filla Emma, tot just acabada de néixer, n'havia de ser l'abadessa. Així fou, i amb rapidesa el monestir adquirí volada; la seva història posterior, plena d’entrebancs, és apassionant. La magnífica i curiosa església romànica de Sant Joan, d’una sola nau encapçalada per un ampli creuer coronat amb cinc absis, guarda en el seu interior un conjunt d’obres gòtiques de primera fila artística i espiritual. L’element més important de l’interior del temple és el conjunt escultòric del Devallament, esculpit en fusta el 1251; aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri, ja que el 1426 es van trobar una Hòstia incorrupta a l’interior d’un reliquiari amagat en el cap de Crist.

Cas semblant és el monestir de Sant Pere de Camprodon, fins a 1957 situat en territori del bisbat de Girona. L’església de Sant Pere és tot el que resta avui del monestir. És un bellíssim temple romànic construït el segle XII en substitució de la primitiva edificació del segle X.

Aquests monestirs generaren ben aviat un nucli de població al seu voltant, i foren custodis de moltes esglésies parroquials que, creades en el marc d’aquesta repoblació, formaren la xarxa de població que ha arribat als nostres dies. Algunes parroquials esdevingueren centre de bons pobles, com ara Santa Cecília de Molló; d’altres esglésies parroquials quedaren solitàries enmig de la muntanya, com és el cas de Sant Pere de Montgrony. A l’entorn d’aquest santuari i, de fet, a tota la zona, han proliferat multitud de llegendes, especialment la del comte Arnau, de qui es diu que va ser contractista morós de les escales tallades en la pedra que menen al santuari i al pla. A Sant Joan de les Abadasses, a més del Museu, es pot visitar un espai dedicat al comte Arnau.

Finalment, la ruta també inclou Sant Cristòfol de Beget on cal destacar, en primer lloc, la Majestat de Beget (segle XII), que es troba en l’espai principal del primer pis.