(CR/Scholas Ciutadania) Fins a 145 alumnes joves d'escoles cristianes de Catalunya han participat al programa Scholas Ciutadania impulsat pel papa Francesc quan va ser arquebisbe de Buenos Aires. Divendres es van reunir al Col·legi Sant Ignasi de Sarrià per presentar conclusions després d'una setmana de diàleg entorn del sistema educatiu i la discriminació. I ho van fer junt amb d'altres adolescents i adolescents provinents de més de 16 col·legis públics, privats i concertats d'arreu del país, sumant un total de 250 estudiants.
Ser protagonistes i responsables del propi aprenentatge, prioritzar la vocació per sobre de la sortida professional i treballar els valors per una educació on no hi tingui cabuda l'assetjament escolar ni la discriminació. Són alguns dels reptes que han assumit els participants en aquest espai de treball compartit.
“Aquest programa ajuda a que els joves ens sentim importants perquè ens dóna l'oportunitat d'expressar el que nosaltres pensem de l'educació i que les autoritats tinguin en compte el que tots els alumnes de Scholas Ciutadania hem pensat”, explica la Clàudia, que té 15 anys i és alumna del col·legi Santa Teresa de Lisieux.
El programa té com a missió fomentar el compromís i la participació dels joves, des de les seves experiències i inquietuds. La convocatòria a Barcelona ha aplegat participants de diverses escoles, entre les quals, s'hi han sumat 10 centres religiosos: el Col·legi Maristes La Immaculada, el Col·legi Maristes Sants-Les Corts, de l'Escola Pia de Balmes, de l'Escola Pia Sarrià-Calassanç, de La Salle Sant Celoni, del Col·legi Santa Teresa de Lisieux, del Col·legi Sant Ramon Nonat, de l'Escola l'Esperança, del Col·legi Abat Oliba Loreto i del Col·legi Mary Ward.
Menys treball memorístic i més responsabilitat
Els participants van proposar a les autoritats prioritzar l'aprenentatge comprensiu abans que el memorístic i avaluar les classes des de la crítica constructiva. També van proposar generalitzar l'experiència de Scholas Ciutadania com a espai educatiu per fomentar la integració i el desenvolupament dels valors.
Consideren que la proposta pedagògica actual està basada en la memorització i repetició. I el 85% dels enquestats proposen canviar la metodologia actual per espais d'aprenentatge més dinàmics on els mateixos estudiants siguin els protagonistes, a l'estil de la metodologia viscuda en el marc de Scholas Ciutadania.
El 66,9% de l'alumnat pensa que als estudiants se'ls hauria de donar més llibertat i responsabilitat en els estudis. Per al 70,6% dels alumnes enquestat, en el sistema educatiu es treballa més sobre les professions que sobre la vocació. I creuen que l'exigència és superficial i que el reconeixement i les motivacions són extrínseques.
La tecnologia sense educació, arma letal
Els participants que van estar treballant en discriminació i estereotips, en les seves enquestes van destacar que el 91,2% creu que el mal ús de les xarxes socials i la tecnologia potencien el bullying i l'assetjament escolar i que un 65,9% alguna vegada ha presenciat un acte d'assetjament escolar. Un 48,8% alguna vegada s'ha sentit discriminat i un 79,5% alguna vegada ha presenciat un acte de discriminació. El tipus de discriminació més freqüentment observat és per aparença física (52,4%) seguit de nacionalitat (41,2%) i identitat (28,2%). Un 78,2% considera que avui dia existeix l'homofòbia.
Fruit del treballs d'investigació i amb les seves trobades amb experts, van descobrir que viuen en una societat sexista, on l'estereotip atribueix més sensibilitat a la dona i racionalitat a l'home.
Pel que fa al bullying van esmentar el 'Projecte Convivència' dels Mossos d'Esquadra i del departament d'Ensenyament, i que ofereixen recursos a les escoles per treballar temes d'immigració, discriminació. També van parlar de cyberbullying, de microbullying o de bullying crònic, on l'assetjador el va fent de manera subtil i lenta.
En base a aquest diagnòstic van proposar crear un espai on es pugui compartir les veritables problemàtiques i els projectes en un marc on els valors estiguin presents i siguin part del debat i la construcció: una educació que tingui sentit.
El programa Scholas Ciutadania
Aquest és un projecte de la Fundació Scholas Ocurrentes que té els seus antecedents en el programa 'Escola de Veïns', que va iniciar el papa Francesc quan era arquebisbe de Buenos Aires. La primera edició, l’any 2006, va aplegar onze escoles públiques i religioses de diverses confessions.
El programa es realitza en dues etapes: se seleccionen dues problemàtiques i s'hi treballa al llarg d'una setmana d'immersió. En el cas de Barcelona, les problemàtiques seleccionades van ser el sistema educatiu, i els estereotips socials i la discriminació. Aquesta etapa a Barcelona es va realitzar el dijous 3 de novembre a l'escola Jesuïtes de Sarrià-Sant Ignasi.
A la setmana d'immersió els participants es divideixen en dues comissions, una per cadascuna de les problemàtiques abans escollides. Durant aquesta setmana s'aprofundeix i investiga sobre les problemàtiques amb el següent esquema de treball: s'elaboren hipòtesis d'investigació que expliquin les causes d'aquestes problemàtiques. Després es les contrasta a través del treball de camp: es recull informació per realitzar un estat de situació i en base a aquestes dades s'elabora un diagnòstic i es desenvolupen propostes que contribueixin a millorar la societat.
Les autoritats prenen nota
Els 250 participants del programa van presentar divendres les seves propostes davant de Jordi Miró, director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa; d'Enric Puig, secretari general de la Fundació d'Escola Cristiana de Catalunya; José María del Corral, president mundial de Scholas; Teresa Pitarch, presidenta de l'Institut Català de la dona; Josep Cortada, director general a Fundació FC Barcelona i Martí Boneta, de la Conselleria Educació Generalitat de Catalunya.
Puig considera aquesta experiència com “una bona oportunitat per afavorir la cultura del trobament de joves alumnes de l’escola pública i d’escoles concertades”. Aquests joves, diu, són “ciutadans d’un demà comú, per promoure la integració i la pau, fomentar la participació i el compromís ciutadà, generant transformació personal i de l’entorn”. Durant l'acte va adreçar a tots els participants una salutació especial no sols en nom propi, sinó també de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que era a Roma.
El director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró, va expressar que li transmetrà a la consellera d'Ensenyament –Meritxell Ruiz– totes les propostes dels nois. A més hi va afegir: "Farem futures trobades per avaluar l'avanç de les propostes que han presentat".
José María del Corral, president mundial de Scholas, va felicitar els alumnes per l'experiència viscuda i els va encoratjar a perseverar fins que cadascuna de les seves propostes pugui estar implementada.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.