L'actualitat religiosa des de Catalunya

Aquest gener ha sortir el primer número de la revista El bon pastor. En format revista és un butlletí que es distribueix per internet, amb articles adreçats especialment als capellans i vol ser un espai per compartir les seves inquietuds.

La revista inclou sobretot articles sobre les experiències quotidianes dels sacerdots i és un bon termòmetre de les preocupacions dels capellans d’avui. Per exemple, en el primer número es publiquen reflexions sobre l’Evangeli, comentaris teològics, i articles sobre qüestions vinculades a la litúrgia i a la espiritualitat, però també un comentari a un fet recent d’actualitat social com els aldarulls a la manifestació de pagesos de Reus.

La iniciativa és d’un grup de capellans de diverses diòcesis catalanes format per Norbert Miracle, rector del Seminari Interdiocesà, Armand Puig, l’actual degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i altres professors d’aquest centre com Xavier Morlans, Joan Planellas i el carmelita Agustí Borrell.

L’editorial d’aquest primer número de El bon pastor. Revista per a preveres emmarca el naixement de la publicació en la celebració de l’Any Sacerdotal que commemora els cent-cinquanta anys de la mort de sant Joan Maria Vianney. La presentació reconeix que els capellans “hem entrat al segle XXI, sense massa bagatge i amb reptes més aviat considerables. L’Església de Déu que peregrina a Catalunya i, més àmpliament, a l’Europa occidental, ha de fer esforços grans per aconseguir el seu objectiu: comunicar la Bona Nova, de la qual és servidora”.

Però també destaca que “malgrat totes les dificultats, estem convençuts que l’Evangeli continua essent la llum capaç de treure els homes i les dones del miratge d’una vida pensada només per a un mateix. Davant la temptació de construir-se mons a mida del propi benestar, davant un materialisme invasor que vol imposar els seus dictats, el prevere s’erigeix com a home realmentlliure que ha renunciat a una vida determinada pel diner i pel negoci. D’altra banda, davant els cants de sirena que pretenen «superar» la força de la relació amb el Déu de Jesucrist mitjançant un vague espiritualisme –concebut com un producte més del mercat– o una espiritualitat amalgamada –distant del nervi central que és Jesucrist, la Paraula feta carn–, el prevere apareix com a home ple de solidesa interior que viu allò que predica”.

L’editorial també recorda que els capellans “no hem estat cridats a ser funcionaris eclesiàstics”  i que això justifica que la revista vulgui facilitar “retrobar-nos en allò que ens articula i ens fa germans en una mateixa crida. No volem viure d’esquena els uns als altres, com si les idees fossin més importants que el cor”. La revista es presenta pels capellans com “un pont entre nosaltres, preveres, un espai de serenor i profunditat, a l’abric de malentesos i desconfiances, d’atacs i desconsideracions”.

Aquest primer número el podeu consultar en el document adjunt.