Fa uns moments que has tancat la porta i vas baixant per les escales. Una mena de boira humida i tensa va envaint el cor. A dalt resten soles les dues dones, la mare malalta i la filla que porta la casa, té cura de la mare i treballa de 8 a 15 com a dependenta d’una botiga de roba.

         Quan ja s’acaba el juliol molta gent pregunta sobre les vacances. Hi ha qui fa vacances i hi ha qui no fa vacances. Hi juguen moltes raons i moltes situacions: econòmiques, familiars, sanitàries, personals i aquelles que cadascú sap, encara que no les expliqui. També hi ha qui explica sopars de duro i imagina una felicitat que sap molt bé que no és veritat.

         Assumptes econòmics, herències, infidelitats, estafes, calúmnies, traïcions, conflictes de tota mena, injustícies... “No puc perdonar. És superior a les meves forces.”

         Avui, però, has escoltat la Paraula de Déu “Perdoneu els vostres enemics” i tens un conflicte en el teu cor. Per una banda voldries imitar el Pare, que “perdona les nostres culpes” i “fa sortir el sol sobre bons i dolents”. Voldries. Fins i tot penses que et sentiries millor apagant la ràbia. Però no pots. Et sembla impossible. És massa gros el mal que t’han fet.

(Quan una persona deixa la nit)

Millor que no recordis la nit fosca i aquells camins entre esbarzers per on intentaves passar sense fer-te massa mal. Va ser una nit de moltes hores, de molts dies, de molts anys. Encara ara et sembla impossible el que comences a viure, mentre les primeres llums del dia amb prou feines han iniciat un camí nou.

Viure inquiet/a és molt freqüent. De vegades és una inquietud llarga, com un company de viatge. Hi ha estones que ens acompanya sense fer massa soroll; però també pot ser que esdevingui protagonista del nostre interior i resulti molt pesat. Hi ha una inquietud passatgera, com una mena de mal de cap que avui hi és i demà ja no hi és. De tota manera no és positiu, en general, viure acompanyats per un tal personatge.

La Montserrat coneix molt bé el seu company, el Jordi. Fa uns 7 anys que es van casar i en aquest temps ella ha anat descobrint la dimensió més amagada del seu home. Coneix els símptomes. Més capficat que de costum, arriba una mica més tard de la feina, dorm més inquiet. Respostes ràpides o silencis prolongats... Les primeres vegades ella l’interrogava de forma directa, però aviat va comprendre que era pitjor.

Avui la paraula meditació quasi està de moda. Una persona que medita en general no té cap dificultat a manifestar-ho. En canvi, dir que hom prega no és tan fàcil. La pregària és per a molta gent una acció ancestral i fins i tot rara.

Hi ha moltes formes de meditar. Si ens preguntem quin és el punt central de la meditació trobem dues respostes: per a molts el punt central de la meditació és la persona mateixa que medita, per a d’altres és la relació directa o indirecta amb Déu, que habita en la profunditat del nostre cor.

Aquest matí

Sempre passa el mateix. Quan el semàfor està vermell hi ha diverses persones que corren, quasi sense mirar si venen o no cotxes, motos i bicicletes. Sempre passa. Encara que hi hagi una mare amb infants, o un home gran amb bastó, fins i tot un policia mirantel seu mòbil, també això passa. Parar-se uns instants  resulta un problema pels que van atrapant la seva idea. Seria tan negatiu parar-se mig minut !

Feia dies que pensaves en aquella excursió. Un indret formidable. Una vall estreta entre grans muntanyes. Dos anys abans hi havies acampat amb una colla d’amics. Hi guardaves un gran record. Et feia molta il·lusió tornar-hi, ara, en plena primavera, quan els colors són transparents i tot convida a la vida.

Què t’ha passat, que avui m’expliques que l’excursió ha desvetllat dintre teu aquest temporal i tanta frustració? Dius: Hauria preferit un dia de pluja, o una intensa boira agafada a la terra que hagués tapat boscos, camps i flors.

Pàgines