M'agradaria començar l'estiu, abans del descans, amb un desig: Us desitjo a tots un estiu per somniar. A mi, personalment, no m’agrada gens això de desitjar unes bones vacances perquè al meu barri veig que hi ha molta gent que treballa molt a l’estiu. Alguns, fins i tot, amb això del turisme, treballen ara més que a l’hivern. I aquesta realitat es pot veure també a tots els pobles de la costa mediterrània com també als pobles frescos de les muntanyes del Pirineu. Hi ha molta gent treballant. L’estiu és un no parar.

Durant la segona quinzena de juny es va celebrar un acte d’una importància cabdal i que ha passat molt inadvertit en els mitjans de comunicació, tant en els més generalistes com en els estrictament religiosos, però que crec que tindrà una transcendència en un futur més o menys llunyà. Em refereixo al Concili Panortodox que es va celebrar a la illa de Creta del 19 al 26 de juny.

No deixem passar de llarg l’interessant i molt compromès viatge que va fer el papa Francesc el cap de setmana passat a Armènia. Un breu viatge de tres dies, del 24 al 26 de juny, per poder defensar i mostrar la solidaritat amb uns cristians que han estat i són encara –durament– perseguits. Recordem que ells són ara els actuals descendents de les víctimes que van sofrir un cruel genocidi contra aquesta nació armènia a principis del segle XX.

Aquest diumenge, 26 de juny, és el dia de les Eleccions Generals al Congrés i al Senat i per a poder possibilitar, per segona vegada, una presidència del Govern espanyol, atès que l’anterior va fer fallida. Si ahir va ser una jornada de reflexió i de silenci tant de lemes com de tendències polítiques, menys encara avui parlarem de cap inclinació política, però sí que ens hem de fer una crida a la responsabilitat i a la participació quan se’ns reclama d’anar a les urnes. Tenim l’obligació moral d’anar a votar, sigui pel partit que sigui.

Demà, dilluns 20 de juny, se celebra el Dia Mundial de les Persones Refugiades, per aquest motiu, avui diumenge, a les 6 de la tarda, s’ha convocat, a la Plaça de la Universitat de Barcelona, una gran manifestació sota el lema 'Obriu Fronteres, Volem Acollir' per “denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur”.

Durant sis setmanes la cadena de televisió 'Cuatro' ha fet un programa, tots els diumenges al vespre, en un format de “reality show”, titulat 'Quiero ser monja', on, amb el beneplàcit de tres congregacions religioses femenines, un grup de cinc noies afrontaven el repte de plantejar-se, públicament i davant de les càmeres, la seva vocació religiosa.

Una de les principals característiques comunicatives del papa Francesc és la seva espontaneïtat, la facilitat que té per parlar sobre qualsevol tema sense necessitat d’una elaboració prèvia o d’un paper escrit. Segons els teòrics, per poder mantenir un alt nivell d’espontaneïtat es requereixen dues coses. D’una banda, poder moure’s amb unes grans dots d’improvisació en cada circumstància. O bé, per altra banda, tenir molta experiència acumulada a partir de situacions diverses ja viscudes anteriorment.

La notícia més publicada i més comentada aquesta setmana ha estat la dels “Papers de Panamà”, segons els quals hem sabut que han fet aparèixer a la llum pública tota una trama d’empreses i societats afincades a Panamà i que tenien invertides grans quantitats de diners en diversos paradisos fiscals. Aquests papers delaten diverses persones molts conegudes (o familiars seus), des de reis, caps d’Estat, presidents o primers ministres, com el d’Islàndia –que fins i tot ha hagut de dimitir–; fins a famosos de les finances, de l’esport o de la literatura.

Bona Pasqua! Avui celebrem el diumenge de Resurrecció que és la més gran de totes les festes cristianes. Una festa en què afirmem que Déu està a favor de la vida, que Déu està al costat del qui mor, del qui pateix injustament i que ell ens dóna la vida i la felicitat eterna. I com a signe d’aquest compromís de Déu a favor nostre tenim la resurrecció de Jesús.

La situació que s’ha viscut aquesta setmana i que encara es viu ara mateix a la frontera entre Grècia i Macedònia, amb l’aglomeració de més de 15.000 refugiats que provenen en la seva majoria de Síria i l’Iran, mentre s’ha tancat el corredor dels Balcans per accedir a Europa i es pensa en fer-los retornar a Turquia, és total i absolutament dramàtica.

Pàgines