La notícia més publicada i més comentada aquesta setmana ha estat la dels “Papers de Panamà”, segons els quals hem sabut que han fet aparèixer a la llum pública tota una trama d’empreses i societats afincades a Panamà i que tenien invertides grans quantitats de diners en diversos paradisos fiscals. Aquests papers delaten diverses persones molts conegudes (o familiars seus), des de reis, caps d’Estat, presidents o primers ministres, com el d’Islàndia –que fins i tot ha hagut de dimitir–; fins a famosos de les finances, de l’esport o de la literatura.

Bona Pasqua! Avui celebrem el diumenge de Resurrecció que és la més gran de totes les festes cristianes. Una festa en què afirmem que Déu està a favor de la vida, que Déu està al costat del qui mor, del qui pateix injustament i que ell ens dóna la vida i la felicitat eterna. I com a signe d’aquest compromís de Déu a favor nostre tenim la resurrecció de Jesús.

La situació que s’ha viscut aquesta setmana i que encara es viu ara mateix a la frontera entre Grècia i Macedònia, amb l’aglomeració de més de 15.000 refugiats que provenen en la seva majoria de Síria i l’Iran, mentre s’ha tancat el corredor dels Balcans per accedir a Europa i es pensa en fer-los retornar a Turquia, és total i absolutament dramàtica.

Aquest diumenge, que és l’anterior a la festa de Nadal, a banda de ser el dia de les eleccions generals, a nivell parroquial és el diumenge de la col·lecta de Càritas amb motiu del Nadal. Tan és així que, avui, a totes les parròquies s'hi han trobat els sobres per dipositar-hi els vostres donatius. Són els mateixos sobres de les passades col·lectes, amb aquell lema de Càritas que diu: “Un NO per a ningú”.

El cap de setmana passat el papa Francesc va viatjar fins a Sarajevo, la capital de Bòsnia-Hercegovina, una terra encara cremada per la cruel guerra dels Balcans. Va ser justament allà on el Papa va tenir unes paraules molt encertades sobre el que representa, primer, el dolor i el patiment de la guerra i, després, en segon lloc, l’important que és saber-ne guardar per sempre la memòria. Però, sense oblidar l’accent cristià del perdó, que és l’únic camí que pot conduir fins a una autèntica reconciliació entre els pobles.

El ja ben passat dimarts 24 de març va fer 35 anys de l'assassinat de l'arquebisbe de San Salvador, Óscar Romero; i ahir a la tarda, dissabte 23 de maig, hi va haver la cerimònia de la seva beatificació, després de ser reconeguda –pel papa Francesc– la seva mort com un martiri a conseqüència de la seva fe cristiana.

Aquests dies s'han acomplert ja els dos anys de l'elecció del papa Francesc i, en motiu d'aquesta efemèride, s'han celebrat diversos actes per valorar el que han estat aquests dos anys de pontificat. En aquest comentari assenyalaré algunes de les valoracions que he pogut escoltar. En primer lloc, el dissabte 14 de març, al Castell de Montesquiu, el filòsof, teòleg, escriptor i gran comunicador, Francesc Torralba, apreciava les qualitats del papa Francesc pel que fa a la seva intel·ligibilitat, tant de paraula com amb el llenguatge no-verbal.

Aquesta setmana he hagut de presentar i moderar una taula rodona a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, on ja fa 16 anys que en sóc professor, i ha estat amb motiu de les XXI Jornades de Comunicació Blanquerna. Aquesta Facultat aquest any està celebrant els seus vint anys de vida.

En aquesta secció us parlo sempre més de notícies que no pas de llibres, però aquesta vegada faré una excepció, atès que aquests dies he estat llegint un llibre que m'ha semblat interessantíssim. Amb motiu dels 70 anys de Càritas Diocesana de Barcelona, s'ha editat un llibre on, d'una manera molt amena, es recullen algunes de les experiències d'aquests anys. Més que d'una memòria es tracta de deixar constància del treball que es realitza a Càritas.

No voldria deixar passar aquesta ocasió sense una reflexió sobre una exclamació habitual que solem dir aquests dies i que jo també us l'hauria de dir avui: "Molt bones vacances!".