(EA)Esta semana hay que destacar tres eventos muy significativos de la actualidad de la arquitecura sacra, especialmente desde el ámbito de la reflexión. El primero y el segundo van ligados con la tarea y el apoyo de la Fundación Joan Maragall, y es que la arquitecta Lorena Duque recibió el pasado lunes día 28 la beca de estudios que anualmente concede la FJM por su investigación "La luz en el espacio litúrgico de la arquitectura contemporánea "(imagen).

(EA) Aquesta setmana cal destacar tres esdeveniments molt significatius de l'actualitat de l'arquitecura sacra, especialment des de l'àmbit de la reflexió. El primer i el segon van lligats amb la tasca i el recolzament de la Fundació Joan Maragall, i és que l'arquitecta Lorena Duque va rebre el passat dilluns dia 28 la beca d'estudis que anualment concedeix la FJM per la seva investigació "La llum en l'espai litúrgic de l'arquitectura contemporània" (imatge).

El próximo mes de octubre saldrá a la luz el libro "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" (2015. Barcelona: CPL). Puede leer el prólogo de Bert Daelemans sj y la introducción aquí.

El proper mes d'octubre sortirà a la llum el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" (2015. Barcelona: CPL). Podeu llegir el pròleg de Bert Daelemans sj i la introducció aquí.

(EA) La primera vez que oí hablar de la Capilla de la Reconciliación del Muro de Berlín (Martin Rauch) fue en una clase de construcción, donde era presentada como un referente de arquitectura ecológica. Que un edificio religioso aparezca en una asignatura que no sea la de historia o composición de la arquitectura ya es todo un éxito pero, además, el contenido teológico del edificio encarna casi al 100% con lo que propone el Papa Francisco en la encíclica Laudato Si '. Veámoslo brevemente en estos tres ítems:

(EA) La primera vegada que vaig sentir a parlar de la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín (Martin Rauch) va ser en una classe de construcció, on era presentada com un referent d'arquitectura ecològica. Que un edifici religiós aparegui en una assignatura que no sigui la de història o composició de l'arquitectura ja és tot un èxit però, a més a més, el contingut teològic de l'edifici encarna gairebé al 100% amb el que proposa el Papa Francesc a l'encíclica Laudato Si'. Vegem-ho breument en aquests tres ítems:

Los primeros misioneros franciscanos de México se encontraron que los indígenas no podían entender cómo se podía hacer un templo con techo, cerrado al cielo, cerrado al Dios Creador. Por eso "explotaron" los techos de los templos y crearon lo que se llamó "capillas abiertas".

Els primers missioners franciscans de Mèxic es van trobar que els indígenes no podien entendre com es podia fer un temple amb sostre, tancat al cel, tancat al Déu Creador. Per això van "explotar" els sostres dels temples i van crear el que es va anomenar "capelles obertes".

(EA) Como ya es bien sabido, uno de los grandes críticos al proceso desmesurado de la industrialización es el escritor JRR Tolkien, autor de la trilogía de "El señor de los Anillos" y "El Hobbit". Esta crítica queda patente en la romántica ciudad de los hobbits, una idealización de la vida rural inglesa, donde las viviendas quedan incorporados bajo el manto verde de la topografía de "La Comarca", como muy bien ha sido reproducida en las antípodas de Inglaterra, en Nueva Zelanda.

(EA) Com ja és ben sabut, un dels grans crítics al procés desmesurat de la industrialització és l'escriptor JRR Tolkien, autor de la trilogia de "El senyor dels Anells" i "El Hobbit". Aquesta crítica queda patent en la romàntica vila dels hobbits, una idealització de la vida rural anglesa, on els habitatges queden incorporats sota el mantell verd de la topografia de "La Comarca", com molt bé ha estat reproduïda a les antípodes d'Anglaterra, a Nova Zelanda.

Pàgines