L'actualitat religiosa des de Catalunya

He llegit amb interès la reflexió feta per Benet XVI sobre l’autoritat en l’Àngelus del diumenge passat comentant l’evangeli de Marc que explica com Jesús guarí un home posseït per un esperiti maligne a la sinagoga de Cafarnaüm (Mc 1,21-28). Entre diverses coses el Papa es referí al sentit de l’autoritat divina com “a poder de l’amor de Déu”. Aquesta perspectiva dóna un sentit exacte al fet de que Jesús “ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc 1,22). Jesús, en el marc d’una sinagoga i en un dissabte, vulnerant el mateix precepte de la Llei de practicar el descans sabàtic, guareix a una persona amb un gest que provoca que les persones testimonis del fet “quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: - Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat!” (Mc 1, 27).  

Per Benet XVI l’autoritat mostrada per Jesús, aquella que fa desvetllar l’interès de les persones, no és el poder tal com s’entén habitualment, sempre associat al domini o l’èxit. Per Déu “l’autoritat significa servei, humilitat, amor; significa entrar en la lògica de Jesús que s’inclina a rentar els peus dels deixebles, que cerca el vertader bé de l’home, que cura les ferides, que és capaç d’un amor tan gran com per donar la vida, perquè és l’Amor”. Les paraules del Papa evoquen l’amor com a eix de l’ésser cristià ja que en ell serem jutjats en el moment final, quan la vida s’enrotlla definitivament. En aquest sentit, la paràbola del judici final de Mateu (Mt 25,31-46) omple de continguts el sentit de l’amor que hem de tenir els cristians. Es tracte d’una caritat operativa en la història que s’orienta a fer el bé als demés “tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm” (Mt 25,35-36). Aquesta és la pedra de toc on contrastar el nostre amor al proïsme.