L'actualitat religiosa des de Catalunya

 
L’any 1986 vaig escriure el meu primer llibre amb un subtítol que s’explicava per si mateix: Repte bíblic a la joventut evangèlica. Aquells eren anys en els que la meva tasca es desenvolupava en l’àmbit de la joventut i em va semblar un encert el proposar un estil de vida a la gent jove d’acord a la proposta de Jesús.
Quatre eren els reptes que proposava i el primer de tots era el de la sobrietat. 
Sobrietat en lloc d’austeritat? Doncs si. Les paraules les podem definir com a cadascú ens sembli millor però a banda del significat subjectiu que creiem que tenen hi ha un consens social sobre el que veritablement volen dir.
Per aquesta raó austeritat s’entén com a rigidesa i sobrietat s’entén com a moderació, com a ponderació. Si volem aprofundir una mica més en aquesta definició veurem que la sobrietat ens porta a prescindir de tot allò que podem considerar superflu o innecessari.
Amb aquell llibre reptava a la gent jove del nostre país que visquessin el seu present i el seu futur des de la sobrietat de l’evangeli.
La meva era una proposta arriscada: proposar a la gent jove que, com a part del seu estil cristià de vida, visquessin en sobrietat era anar contracorrent. La proposta no pretenia, precisament, afavorir la tendència de l’època que cantava allò de “droga, sexe i rock and roll”- ho creiesin de tot cor o fossin només paraules en els seus llavis.
Uns quans anys més tard em pregunto si no hem de recuperar aquelles velles paraules quan parlàvem entre nosaltres de sobrietat i ens escoltàvem els uns als altres quan ho fèiem.
El capítol del llibre que tractava sobre la sobrietat acabava d’aquesta manera “Aplica la sobrietat de l’Evangeli al teu treball, fent les coses, senzillament, ben fetes. Sigues responsable dels teus deures. Viu en la veritat. Sigues genuí”.
Em pregunto si són paraules passades de moda?