L'actualitat religiosa des de Catalunya

 
L’estela de la visita de Jimmy Carter a Catalunya encara no s’ha apagat. Tal volta en bona part es deu als bons reportatges que sobre la seva vida es van emetre per TV3.
El senyor Jimmy Carter, president dels Estats Units (1977-1981), des de l’any 1982 president del Centre Carter, a Atlanta, i premi Nobel de la Pau de l’any 2002, va visitar Barcelona l’u de juliol per rebre el XXII Premi Internacional Catalunya 2010, ara fa poc més d’un mes.  
El que ha sorprès a molts, i aquesta ha estat la primera pregunta que m’han fet, és que Jimmy Carter sigui protestant. “De veritat que és protestant?”, m’han preguntat amb cara de perplexitat. 
Sembla que en el nostre país encara costa molt assimilar que una persona d’aquesta talla internacional, intel·lectual i promotor de la pau i de la democràcia a nivell mundial ho faci per motivacions religioses.
El president Carter també ha aprofitat la seva visita per participar en l’acte d’Inauguració del nou Temple de l’Església Unida de Terrassa, una de les esglésies evangèliques de la ciutat.
Arran d’aquesta visita, han sorgit altres preguntes en el meu entorn. La qüestió que més m’han plantejat en relació a aquesta visita és sobre la membresia d’aquesta Comunitat: Quants immigrants tenen?
Altre cop sembla que la meva resposta els ha decebut quan els he informat que aquesta església pràcticament no té famílies immigrants.
Aquests dos fets demostren que a aquesta Catalunya del segle XXI, que es veu a si mateixa molt moderna, encara li queda un llarg recorregut per superar les idees preconcebudes sobre el fenomen religiós.
Com encarar-ho?
En la justificació del premi que va fer el Sr. Xavier Rubert de Ventós, president delegat del Jurat del Premi Internacional Catalunya, trobem una lliçó magistral de com s’han de fer les coses.
En la seva exposició de motius va argumentar, a favor de Jimmy Carter, tot dient que “També en el món de la política, i malgrat la mala premsa que avui té, podem trobar homes compassius i tanmateix competents; ‘homes de cor i de coratge’... aquest reconeixement de Jimmy Carter s’ha centrat més en la seva obra humanitària posterior a la seva presidència...”. Però les raons per atorgar-li el premi han estat unes altres. En paraules del Sr. Xavier Rubert de Ventós:” d’aquí que el jurat... hagi volgut subratllar també les accions i orientacions del seu govern”.
En altre paraules: Si Catalunya vol ser un país que sap estar a l’alçada del que pertoca a cada moment, la seva gent, és a dir: nosaltres, hem de sortir del tòpic conegut per arribar a l’estació del coneixement, tal i com ho ha fet el jurat del Premi Catalunya.
Només des del coneixement estem en condicions d’entendre el que ens envolta. Només des del coneixement del fenomen religiós estarem en condicions de viure la pluralitat religiosa com una benedicció en lloc de viure-la com una tensió.