L'actualitat religiosa des de Catalunya

M’explicava un alt directiu d’una important entitat bancària que cada cop són més els avis, és a dir: els avis i les àvies, que el mateix dia que cobren la pensió la major part de la mateixa s’ingressa automàticament en un altre compte bancari per pagar la hipoteca d’un fill o d’una filla que ha deixat de cobrar l’atur des de fa temps i que no té mitjans per fer front a aquesta despesa.
Aquesta percepció bancària s’ha vist confirmada per un recent informe del Consell Econòmic i Social on ens diuen que més de 400.000 famílies viuen dels ingressos dels avis.
Analitzant ambdues informacions podem arribar a una rellevant conclusió que ja intuíem: les xarxes familiars són les que estan parant el cop en l’actual crisi econòmica.
És ben curiós aquest món.
Durant dècades, determinats sectors de la nostra societat s’han capficat en menystenir els nostres avis i les nostres àvies. Per a aquests sectors, el seu era un paper residual.
En contra de tot el que alguns han dit, ara resulta que el paper de les àvies i dels avis és cabdal per fer front a bona part de les amenaces que ens envolten.
Tal volta ha arribat l’hora de fer justícia a totes les organitzacions socials que durant anys i anys s’han aplegat per defensar els drets de les nostres àvies i dels nostres avis.
Segurament el que millor podríem fer en aquests moments és fer nostres les causes que els han portat a sentir-se marginats i estranys en una societat que elles i ells han forjat amb el seu esforç i abnegació.
I també segurament el millor que podríem fer no és ser solidaris amb les nostres àvies i amb els nostres avis perquè ara ens estan ajudant a apaivagar la crisi, sinó perquè les causes que defensen són justes i perquè una societat que no fa justícia a les seves àvies i als seus avis no es mereix mirar-se a la cara.
Siguem solidaris i solidàries amb les nostres àvies i amb els nostres avis.
És el que es mereixen.