L'actualitat religiosa des de Catalunya

Llegeixo a la portada d’un diari d’avui que “un milió i mig de catalans passen gana”. Ho rellegeixo perquè no m’ho crec, però efectivament diu això. Si fos així, el percentatge de famèlics seria d’un 21,5 % de la població. Més de 2 persones de cada 10!

La notícia es vincula amb el Gran Recapte d’aliments que promouen, de manera ben lloable els bancs d’aliments, que necessiten tot el nostres recolzament i també es barreja amb el recompte de persones al carrer que es va fer dimecres a la nit.

A la lletra petita es precisa una mica més i ja parla del “gairebé un milió i mig de persones que pateixen mancances alimentàries” a Catalunya. Com veiem, la xifra ja no es tant rodona (ara és un gairebé) i evidentment no és el mateix passar gana que patir mancances alimentàries. Entenc que la responsabilitat del titular deu ser només del diari, i segurament fet amb la millor intenció sensibilitzadora, però els efectes poden ser exactament els contraris als d'una major sensibilització de la població.

Em mou a parlar-ne el fet que, més enllà de l’anècdota d’avui, darrerament he vist incrementat l’abús de la hipèrbole en tractar d’aquest temes. Sembla que la crisi ho ha propiciat. Quan no són les declaracions de qui compara la situació actual amb la de la postguerra, és el darrer estudi de la darrera universitat sobre qualsevol mena de malvestats. Això per no parlar de la repugnància moral d’un gènere amb tendència gore com ho és el dels vídeo electorals, avui motiu de polèmica per una de les darreres estrenes a casa nostra.

Potser sí que algú creu que la denuncia hiperbòlica, quan no directament falsejada, ajuda a la causa que es vol denunciar, però els efectes són els contraris. Fins i tot ho saben els nens, de ben petits, si han escoltat el conte d’en Pere i el llop.