L'actualitat religiosa des de Catalunya

El dia de Reis Benet XVI va anunciar un nou consistori per al proper 18 de febrer en el qual crearà 22 nous cardenals. L’últim consistori va tenir lloc el 20 de novembre de 2010. En aquest interval de temps, alguns cardenals han mort, o bé ja han superat els 80 anys, motiu pel qual han deixat de ser electors en un hipotètic conclave.
 
 
Dels 22 propers nous cardenals, 18 seran electors. És una llista en la qual s’endevina la mà del secretari d’Estat de Benet XVI. Molts dels futurs purpurats són propers a Tarcisio Bertone. D’altra banda, del perfil d’aquests nous purpurats sobta l’escassa heterogeneïtat pel que fa a la proveniència, així com el gran pes que adquireix la cúria vaticana. Dels 18 nous cardenals, 15 són occidentals (7 italians). No hi ha cap sudamericà, ni cap africà. Sobta molt aquest fet, donada la vitalitat del catolicisme en aquests continents. D’entre els nous electors, 10 cardenals treballen a la cúria de Roma.
 
 
Després del consistori del 18 de febrer d’enguany el coŀlegi cardenalici estarà format per 214 eclesiàstics, 125 dels quals seran electors. Més de la meitat, 67, seran europeus, i d’aquests, 30 italians. D’americans n’hi haurà 37, d’asiàtics 9, d’africans 11, d’australians 1. Es tracta d’un mapa totalment eurocèntric, occidental, que no reflecteix la representació de la fe catòlica en el mapa mundial.
 
 
A més a més, és realment necessari reafirmar el paper dels càrrecs curials cardenalicis? El pes dels prelats del Vaticà és aclaparador. Ja juguen un paper fort en el govern de l’Església. Cal també que ho facin en un conclave?
 
 
Pel que fa a les influències que aquest nou consitori pugui tenir en la nostra Església local, el 18 de febrer el papa també crearà un nou cardenal espanyol, Santos Abril i Castelló. Es tracta d’un prelat aragonès, que va arribar a Roma el gener del 2011 després de jubilar-se d’un llarg periple per l’estranger com a nunci apostòlic. En un any ha progressat de manera metereòrica. És vicecamerleng, arxiprest de Santa Maria Major i d’aquí poc serà cardenal. Consultor a la Congregació per als Bisbes, la birreta vermella el convertirà en membre d’aquest dicasteri i jugarà un paper important en el nomenament de bisbes. Juntament amb Cañizares, Santos Abril –afí a Bertone i amic de Sistach- resultarà un bon contrapes a Rouco a l’hora de renovar el mapa episcopal espanyol.