L'actualitat religiosa des de Catalunya

En tots els territoris on es parla català el vent de ponent té molt mala fama. Entre altres coses, és sec i traïdor. “Any de ponent, any dolent”. A Catalunya la seva mala reputació va més enllà de la rosa dels vents: “De ponent, ni gent ni vent”. A Menorca es diu “Vent ponent, fa fugir tota sa gent”. I a València, “Ponent, l’aigua freda i el vi calent”. Hi ha molts refranys que demostren que aquest vent, i tot allò que ve del nostre Occident, no acaba de ser ben paït...

 
I a Roma? Doncs, aquí és tot el contrari. El vent de ponent s’associa a benestar. I es pensa de seguida en la brisa que a l’estiu, a vegades, refresca les primeres hores de la tarda. Els romans en diuen ponentino. El diminutiu per si sol ja és afectiu.
 
Durant la beatificació de Joan Pau II no va fer especialment calor, però va ser benèfic una mena de ponentino, un aire provinent de Catalunya que feia molt de temps que no bufava per aquesta ciutat eterna.
 
La delegació del govern de la Generalitat de Catalunya era d’alt nivell: la Vicepresidenta Joana Ortega, el Secretari d’Afers Exteriors, Senén Florensa, el Director d’Afers Religiosos, Xavier Puigdollers. Per part del govern, representant el Parlament, hi havia la diputada Glòria Renom, i el Congrés, les diputades Conxita Tarruella i Montserrat Surroca. “¿Hay mucho catalán, no?”, va comentar algú a la recepció posterior a la beatificació.
 
Però el ponentino català no es mesura només en la quantitat i nivell dels representants polítics, sinó en la voluntat expressa a Roma de revifar les relacions amb la Santa Seu, unes relacions que en les dues legislatures anteriors havien arribat a una via morta de la mà del tripartit. Un gest ben explícit va ser el tancament de la Delegació de la Generalitat a Roma per part del govern Maragall.
 
Les relacions amb la Santa Seu no s’han d’entendre només amb un caràcter exclusivament religiós. Aquest petit estat compta gairebé amb dos-cents ambaixadors d’arreu del món i des del punt de vista geopolític és un centre per on flueix moltíssima informació. I alhora, una vitrina per a cada país que hi és representat. Durant els anys del tripartit, no s’ha volgut entendre això ni s’ha aplicat una política conseqüent. Tot va en detriment del país.
 
El ponentino, seny i rauxa. És agradable, espumejant, no causa estralls, tonifica, aireja. Benvingut sigui.