L'actualitat religiosa des de Catalunya

M’agrada anar al Caffè Greco de via Condotti, prop de Piazza di Spagna, i buscar el quadre de Josep Pla que hi ha penjat en una de les parets. No m’agraden els preus insultants de les botigues de via Condotti.
 
M’agrada admirar el palau de l’ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu. No m’agraden els discursos de política eclesiàstica que s’hi fan. Ni la retòrica espanyolista de l’ambaixador que ahir encara exercia però demà ja no.
 
M’agrada Piazza di Spagna florida a l’abril. M’agrada menys haver d’eludir l’allau de turistes que s’hi planten i em dificulten arribar a la parada de metro.
 
No m’agrada gens el metro: la ineficiència, la deixadesa, la insolidaritat, les vagues dels divendres.
 
M’agrada anar al Vaticà i quedar-me bocabadada davant de tanta bellesa. No m’agrada haver de preguntar-me puntualment: “Jesús, aquí, on és?”. M’agrada recordar algunes persones amigues que hi treballen i hi aporten el seu granet d’Evangeli.
 
M’agrada el cappuccino d’un bar de via della Conciliazione, a prop de la sala de premsa de la Santa Seu. No m’agraden les ensopides i encarcarades rodes de premsa que tenen lloc en aquesta sala.
 
M’agrada passejar per la Via Appia Antica, lluny del tràfic ciutadà, i sentir que les pedres sota els meus peus em parlen dels soldats romans, que per aquí mateix tornaven victoriosos a l’urb després d’haver conquerit mig món, o de la derrota d'Espàrtac i altres milers d'esclaus rebels. Em coprèn escoltar-hi els sospirs dels cristians que fugien per aquest mateix camí de les sanguinàries persecucions imperials, així com el plor reprimit del jove Flavi Ròmul August, l’últim emperador romà, mentre feia via cap a l’exili.
 
No m’agrada el tràfic tirà ni haver de sentir-me torera cada cop que travesso un pas de vianants.
 
M’encanta recollir-me a la capella del Sagrat Cor de la Chiesa del Gesù, i passar després per la tomba de sant Ignasi. No m’agrada el primer ministre que viu a prop de la Chiesa del Gesù. Aquest home m’irrita i m’indigna.
 
M’agrada la tasca evangèlica del gran nombre de congregacions religioses que animen la ciutat. No m’agrada que la seva veu ressoni tan poc al Vaticà.
 
M’agraden els presseguers rosa i els pins que veig des de la finestra de casa. M’entristeix i alhora em sulfura el paper que un polític ha penjat sota casa contra els sense sostre del barri.
 
M’agrada escoltar les paraules del papa Benet. No m’agrada la parafernàlia que l’envolta.
 
M’agraden els sampietrini dels carrers encara que em facin ensopegar. No m’agrada veure-hi tants papers i brutícia.
 
M’agrada passejar per Trastevere recordant els personatges d’una novel.la que mai no publicaré.
 
M’agrada la gent, i les converses al bar i al quiosc, a la plaça i al súper, a l’autobús i enmig del carrer. No m’agraden els espavilats que es volen colar arreu.
 
M’agraden els rampells en romanesc de la meva filla petita.
 
M’agrada el cel quan es vesteix de núvia, i quan s’arrissa de blanc o s’encatifa de rosa.
 
M’agrada anar a veure el mar. I passejar per les ruïnes d’Ostia Antica tot recordant Les hores detingudes de Ramon Solsona.
 
No m’agrada anar a l’aeroport, i trobar-me un secretari madur que li duu la maleta al seu bisbe. No m’agrada pujar a una avió i veure un cardenal assegut a primera classe.
 
M’agrada sobrevolar la ciutat i enlairar-me cada cop més amunt, i adonar-me que la basílica de Sant Pere es va fent petita, petita, petita...