L'actualitat religiosa des de Catalunya

Diuen que quan els matrimonis celebren el setè aniversari de noces sovint entren en crisi. Aquest dijous, 19 d’abril, s’han complert set anys des de l’elecció de Joseph Ratzinger al soli pontifici i cal admetre que en aquest cas de crisis ja se n’han produït moltes. Hi ha qui, com l’expert vaticanista italià Marco Politi, parla d’un pontificat “perennement en crisi” i no és endebades si aquest periodista i escriptor ha titulat el seu últim llibre Joseph Ratzinger. Crisi di un papato.

 
En aquest lúcid assaig Politi ens endinsa en el marc del final del pontificat de Joan Pau II i del conclave del 2005, tot destriant els motius pels quals Ratzinger va arribar a ser escollit, malgrat no desitjar-ho, empès per l’ala conservadora del col.legi cardenalici. També fa un retrat ben acurat de la personalitat del papa alemany: tímid però no tancat, irònic, alegre i amic de la broma en la intimitat, humil. Un gran pensador, “més sensible a la teologia que a la geopolítica” que no té el “temperament d’un home de govern”. Vet aquí un dels motius principals de la seva “política oscil.lant”, opina l’autor.
 
Aquest tret ha fet emergir tot un seguit d’episodis crítics analitzats en el llibre: crisi amb l’Islam, amb el món jueu, amb el món catòlic per l’excés de concessions als lefrebvrians, etc. fins als recents casos de filtracions de documents privats vaticans. En la majoria de casos, com el de la pedofilia, sovint s’han pres mesures només a posteriori i, sovint, contradictòries.
 
Segons algunes fonts d’alt nivell de l’autor, hi ha una creixent insatisfacció entre molts prelats, encara que aquests no ho manifestin públicament. Pel que fa a l’opinió pública, Politi l’encerta quan afirma que Benet XVI “agrada a qui ja té certeses, difícilment aconsegueix apropar-se a qui és a la recerca”.
Es creia que seria un “papat de transició”. Però, escriu el periodista italià en el seu llibre, “si transició és el moviment cap a una nova fase de reorganització, no se’n veu el resultat. (...) En l’obra de govern no es copsa la indicació d’un ruta definida, un projecte orgànic que redefineixi la fisionomia de l’Església en la societat contemporània”.
 
El llibre de Marco Politi, com la resta dels seus escrits, aporta una clau de lectura diferent a la qual ens tenen acostumats la resta de vaticanistes italians. Escrit des del respecte i reconeixent la tasca de “teòleg, pensador, predicador” del papa alemany, l’autor no té por de mullar-se quan cal, i enriqueix la nostra perspectiva amb un quadre tan ben ponderat com documentat.