Religió a la italiana
Davant una Europa on l’assiduïtat als sagraments cristians és cada cop més reduïda i la població es reconeix sempre menys en el catolicisme, Itàlia representa una excepció palesa no només a cop d’ull en les esglésies, sinó també en les estadístiques. No és que sigui un baluard inexpugnable de la fe, però si més no és al capdavant pel que fa al sentiment de vinculació al catolicisme.
Així ho posa de manifest un llibre publicat fa pocs mesos pel reconegut sociòleg transalpí Franco Garelli, titulat Religione all’italiana, l’anima del Paese messa al nudo. Segons l’estudi dut a terme per un equip dirigit per Garelli, el 86,1% dels italians es declara catòlic. Entre els creients, el 45,8% n’està absolutament convençut i té una fe granítica, el 25,1% pot haver dubtat en alguns moments, i l’11,8% admet tenir una fe que va i ve.
Aquestes dades, però, no sempre van acompanyades d’un seguiment rigorós de les indicacions del magisteri. Per exemple, segons el 70% dels entrevistats es pot ser bon catòlic tot i estar en desacord amb l’Església en les qüestions de matèria sexual. I, de fet, el 73% afirma que és favorable a l’ús del preservatiu, mentre només el 6,6% diu que recorre exclusivament a mètodes naturals per prevenir l’embaràs. Pel que fa temes més complexos, com ara l’avortament, el 12,4% l’admet sempre que la dona ho vulgui, el 53,6% l’admet en cas de violació, malformació fetal o perill de vida per a la mare, i el 23,1% creu que no és lícit en cap cas.
A Itàlia, hi ha un fort arrelament a la fe familiar, heretada. La pràctica constant no serà massiva, però en la gent resisteix indefectiblement la simbologia, certes imatges, alguns sagraments. Només a la ciutat de Roma, per exemple, segons dades de la diòcesi, l’any 2010, de 25.000 nens nascuts, se’n van batejar 20.000.
Segons Franco Garelli, els italians viuen un catolicisme “fet a mida” i tenen amb la religió una relació “flexible, selectiva”, “la persistència d’aquest catolicisme de les intencions o de la forma és la dada més paradoxal de l’època actual. El pluralisme religiós i cultural no produeix necessàriament l’abandonament dels referiments de la fe, però en condiciona l’expressió”.
Par tibi, Roma, nihil. No hi ha res semblant a Roma, diu la poesia medieval d’Hildebert de Lavardin. Des del punt de vista històric, cultural, artístic i religiós, l’anomenada ciutat eterna va molt més enllà de la monolítica postal de turista a la que estem acostumats. En aquest bloc intentaré apropar-vos a aquesta polièdrica realitat romana i vaticana, i oferiré també alguna altra reflexió.
Autor/s
Sóc una forjadora de paraules, per això al llarg dels anys m’he anat endinsant professionalment en tots els sectors que hi estan relacionats: la traducció i la interpretació, l’ensenyament, la bibliografia i l’edició, el periodisme, l’escriptura. Últimament em dedico sobretot a les meves col.laboracions en diferents mitjans de comunicació i a la narrativa. He publicat alguns relats en revistes...
Articles Anteriors
altres blogs
Més actualitat
- Mor Salvador Cabré, el mossèn de la veu contundent, l’acollida i la... Catalunya Religió
- Jaume Pujol: “Més que mai necessitem la música per expressar la fe en Déu” Catalunya Religió
- El III Festival Internacional Orgue de Montserrat, un encontre entre grans... Catalunya Religió
- Joan-Enric Vives: “No som un grup tancat. Expressem el goig de ser... Catalunya Religió
- Els monestirs i el món a l’Europa medieval, tema de les Jornades de les... Catalunya Religió
- Escoles de Formació de l'Escola Cristiana: Directius, Pastoral,... Fundació Escola Cristiana de Catalunya
- “Per al veritable cristià Jesús és el ‘tot’” Papa Francesc
- El rector de Santa Coloma de Farners penja una estelada gegant al campanar Vilaweb Catalunya Religió
- Francesco Bertello, el millor posicionat per la Sectearia d'Estat La Reppublica Catalunya Religió
- Mor Mn. Raimon Canalies, fundador de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar Fundació Escola Cristiana de Catalunya
- La 'parroquia roja' de Vallecas, una església allunyada del dogma La Vanguardia Catalunya Religió
- Paraules noves als rotllos del Mar Mort ABC Catalunya Religió
- 1 de 5
- ››
El més vist
- 7/06/2013 | Inicien un estudi sobre l'església com a factor de cohesió social
- 4/06/2013 | Enric Vendrell, nou director general d'Afers Religiosos
- 17/06/2013 | Mor Salvador Cabré, el mossèn de la veu contundent, l’acollida i la...
- 13/06/2013 | La darrera classe del doctor Estruch
- 6/06/2013 | El foc de l’Esperit
- 6/06/2013 | Benavent: “L’Església ha d’acompanyar el poble en els processos històrics...
- 5/06/2013 | El papa Francesc em diu que és un diable
- 6/06/2013 | La catedral de Tarragona estrena nou orgue
- 12/06/2013 | Lluís Solé: “Ser bisbe a Hondures no permet fer teories des d’un despatx”
- 9/06/2013 | Sistach: “Francesc i Joan XXIII s’assemblen per l’estil i pel desig de...
- 6/06/2013 | La comunitat protestant denuncia l'intrusisme de comunitats...
- 14/06/2013 | Arrenca a Barcelona el Projecte Europeu RISECI sobre religió i cultura
- 1 de 20
- ››








Molt interessant aquest apunt. Gracies.
Això de la "freqüència dels sacraments" per ser un bon cristià i ja no cal dir un bon católic es un detall que Roma hauria de revisar. En cap lloc de l'Evangeli ha dit Jesús que mengin "freqüent" el Seu Cos i la Seva Sang, simplement va dir "mengeu" i punt. Però veiem que els papes de Roma hi han afegit el mot "freqüent" que significa que volen ser ells (els papes de Roma) mes cristians que el mateix Jesús, i fer les coses encara mes bé que Jesús.