L'actualitat religiosa des de Catalunya

Davant una Europa on l’assiduïtat als sagraments cristians és cada cop més reduïda i la població es reconeix sempre menys en el catolicisme, Itàlia representa una excepció palesa no només a cop d’ull en les esglésies, sinó també en les estadístiques. No és que sigui un baluard inexpugnable de la fe, però si més no és al capdavant pel que fa al sentiment de vinculació al catolicisme.
 
Així ho posa de manifest un llibre publicat fa pocs mesos pel reconegut sociòleg transalpí Franco Garelli, titulat Religione all’italiana, l’anima del Paese messa al nudo.  Segons l’estudi dut a terme per un equip dirigit per Garelli, el 86,1% dels italians es declara catòlic. Entre els creients, el 45,8% n’està absolutament convençut i té una fe granítica, el 25,1% pot haver dubtat en alguns moments, i l’11,8% admet tenir una fe que va i ve.
 
Aquestes dades, però, no sempre van acompanyades d’un seguiment rigorós de les indicacions del magisteri. Per exemple, segons el 70% dels entrevistats es pot ser bon catòlic tot i estar en desacord amb l’Església en les qüestions de matèria sexual. I, de fet, el 73% afirma que és favorable a l’ús del preservatiu, mentre només el 6,6% diu que recorre exclusivament a mètodes naturals per prevenir l’embaràs. Pel que fa temes més complexos, com ara l’avortament, el 12,4% l’admet sempre que la dona ho vulgui, el 53,6% l’admet en cas de violació, malformació fetal o perill de vida per a la mare, i el 23,1% creu que no és lícit en cap cas.
 
A Itàlia, hi ha un fort arrelament a la fe familiar, heretada. La pràctica constant no serà massiva, però en la gent resisteix indefectiblement la simbologia, certes imatges, alguns sagraments. Només a la ciutat de Roma, per exemple, segons dades de la diòcesi, l’any 2010, de 25.000 nens nascuts, se’n van batejar 20.000.
 
Segons Franco Garelli, els italians viuen un catolicisme “fet a mida” i tenen amb la religió una relació “flexible, selectiva”, “la persistència d’aquest catolicisme de les intencions o de la forma és la dada més paradoxal de l’època actual. El pluralisme religiós i cultural no produeix necessàriament l’abandonament dels referiments de la fe, però en condiciona l’expressió”.