La Responsabilitat Social Universitària
Entenem les comunitats universitàries com unes institucions centrades en els sabers. Ensenyar i aprendre constitueixen l'essència del món universitari. Però les universitats formen part d'una realitat més àmplia donen resposta a les societats i les seves necessitats, i d'aquesta inserció social, fa que es derivin reptes i responsabilitats.
La Universitat no és una organització productiva ni comercial, no representa un sector de la societat en particular ni aspira a tenir un paper polític; cultiva la passió per la veritat i la primacia del coneixement com a principi de tota interacció amb la comunitat a la qual pertany. La inclinació a aquests principis, la lleialtat a un cert ethos universitari és condició essencial per a la seva rellevància social (Lerner, 2004).
Les comunitats Universitàries poden iniciar en els debats complexos a adults majors d'edat, amb dret a vot i responsabilitat jurídica per aconseguir un perfil diferent dels/les titulats/es i generar estudiants preocupats amb les injustícies que es cometen al seu voltant i capaç de comprometre amb causes justes; estudiants informats capaços de desenvolupar reflexions crítiques sobre la societat en què es desenvolupen, estudiants capaços d'escoltar, participar, intercanviar. Formats en l'ètica del diàleg; estudiants promotors de democràcia i participació, que saben ser i són ciutadans.
Transmissió de valors des de la Universitat
La socialització hem concebre-la com un procés multidireccional que implica a l'individu ia la societat i les seves institucionscions, en el procés estan involucrats múltiples actors, amb objectius, metes, procediments diferents, i amb diferents possibilitats d'influència, en els últims anys a més hem detectat una creixent dificultat per articular els espais més tradicionals com la família, el centre educatiu o la comunitat, amb les organitzacions socials i les diferents formes d'accedir a la informació: Televisió, premsa, internet, etc.
D'altra banda cal tenir present l'entorn canviant dels últims temps, en què el llenguatge de comunicació ha experimentat modificacions importants entre els joves i en el que "el nou" es fa "vell" de forma ràpida, pot caure en la concepció que els valors més tradicionals que les universitats pretenen transmetre, pertanyen a un món desfasat, que no està en consonància amb la realitat actual. Així ha de cuidar-se la dialèctica perquè la socialització en valors no sigui visualitzada pels joves com una abstracció sense concretar o un marc pertanyent a generacions anteriors però escassament aplicable a la seva situació específica.
Com a Universitat, dins d'una institució com l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu tenim com a primera funció formar professionals d'excel·lència i alhora persones èticament implicades; ciutadans amb consciència històrica i esperit cívic: éssers capaços de reconèixer la situació dels seus societats i d'entendre els seus deures cap als seus conciutadans. Entre aquestes persones capaços i honrades han de sorgir els líders d'unes societats humanitàries, justes i més eficients. Aquesta és la nostra tasca i el nostre repte.
Amèlia Guilera. Anna Ramió. Anna Pérez.
ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA i CENTRE DOCENT SANT JOAN DE DÉU
Fa 40 anys que l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu publica IN (Información y Noticias), la revista corporativa de la Província d’Aragón-San Rafael. A més de recollir les activitats de l’orde, diversos autors aporten la seva reflexió sobre el món dels valors aplicats àmbits personals i professionals
Autor/s
L’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu, a partir del concepte d’hospitalitat, està present en l’acollida, la promoció de la salut, l’acompanyament i el compromís en les realitats més vulnerables, des d’un concepte ampli d’universalitat i afavorint la professionalitat. Una activitat que es concreta en centres assistencials, hospitals, centres de salut, serveis socials i comunitats religioses qu...
Articles Anteriors
altres blogs
Més actualitat
- El valencià Enrique Benavent, nou bisbe de Tortosa Catalunya Religió
- “Montserrat no ha de ser objecte del joc polític baix” Catalunya Religió
- Banyoles acollirà el proper Aplec de l’Esperit 2014 Catalunya Religió
- El Papa castiga el cardenal O’Brien Vatican Insider Catalunya Religió
- Benavent: "No com un dèspota que es considera a si mateix amo del... Catalunya Religió
- “No podem ser cristians de jornada reduïda” Papa Francesc
- “L’anunci de Jesús molesta les nostres còmodes estructures” Papa Francesc
- Els fruits de la intercongrecionalitat Catalunya Religió
- Contrapartida política a l’avortament Lluís Serra
- El Monestir de Santa Cecília de Montserrat es convertirà en un nou espai... Regió 7 Catalunya Religió
- “Pecadors sí, tots. Corruptes no, eh?” Papa Francesc
- "Hi ha una demanada de recerca espiritual en tots els àmbits" Catalunya Religió
- 1 de 4
- ››
El més vist
- 6/05/2013 | El papa Francesc ja parla català
- 17/05/2013 | El valencià Enrique Benavent, nou bisbe de Tortosa
- 6/05/2013 | Un bisbe català de l'estil de Francesc
- 9/05/2013 | L’Església pensada pels laics
- 10/05/2013 | “Què podem fer per animar a viure el franciscanisme?”
- 16/05/2013 | “Montserrat no ha de ser objecte del joc polític baix”
- 12/05/2013 | Taltavull: “L’Eucaristia no pot ser la taula d’uns privilegiats”
- 8/05/2013 | Abat Soler: “La cohesió social és un valor fonamental del catalanisme”
- 5/05/2013 | Sistach: “Espanta la retallada en la llei de dependència”
- 7/05/2013 | Taltavull: “Les confraries estan treballant perquè l’espiritualitat no...
- 13/05/2013 | Resiliència i Bíblia
- 11/05/2013 | Joan Ferrer i Narcís Comadira tradueixen el Càntic dels Càntics
- 1 de 20
- ››




