L'actualitat religiosa des de Catalunya

A mi, quan descobreixo un escriptor que m'agrada molt, o un pintor, o un director de cinema, fins i tot a vegades un actor o actriu, m'agafa una febre consistent en veure-ho tot, en llegir-ho tot, en saber-ho tot d'ell. Sens dubte, com que tot no és possible, a vegades hi ha experiències com les exposicions antològiques que et permeten veure, d'una revolada, els anys de trajectòria artística d'un autor. Si estan ben fetes és que tenen algun d'aquests dos ingredients: una disposició que et permeti descobrir algunes de les lectures subjacents d'aquesta trajectòria (i que no sempre són cronològiques), o la presentació de treballs inèdits, o poc vistos, que obrin un pèl més la perspectiva sobre aquest autor.
 
Dic això perquè avui parlarem de la retrospectiva que ofereix el Museu de Montserrat a un dels seus antics residents, el poeta i pintor gironí Narcís Comadira (Girona, 1942). Fa anys que estic enamorat de la seva poesia i a fe meva us puc dir que ho he llegit tot. M'entusiasma la pulcritud del seu llenguatge, el respecte de la seva mètrica, m'identifico amb els seus neguits, les seves històries i admiracions, m'emociona entrar a la seva poesia, les seves propostes, les seves sortides. Comadira, a banda de poeta, és moles coses més: ha fet teatre, assaig, traducció, llibres de cuina, de viatges... I fora de la literatura, és un reconegut pintor. Va començar a pintar i a fer poesia pràcticament al mateix temps, en la seva adolescència. Després d'estudiar al Seminari, entrà a Montserrat (d'aquí la relació), on s'hi estigué tres anys i on féu no pocs quadres. En sortir-ne, i després de viure un temps a Londres, Comadira també es dedicà a l'art sacre i a la reforma de les esglésies que havien d'adaptar-se al Concili Vaticà II. De fet, la reflexió sobre la litúrgia i el seu 'efecte' com a obra d'art total, ha estat una constant en la seva reflexió.
 
L'obra artística de Comadira és com els seus poemes. Bastida sobre el llenguatge senzill, quasi artesanal, de la pintura com després fa amb les paraules: els colors, els traços, les tècniques. Influït per la força i el secrets de les obres artístiques que més li impressionen, especialment les del Renaixement italià. Centrat en l'objecte, o el paisatge, amb el convenciment que la pròpia lectura només és possible a través de les coses o de l'entorn, coses concretes i entorns reconeixibles, tocant de peus a terra, i que ens "retornen" sovint de manera que no ens deixen indiferents, mostrant coses que potser no volem saber.
 
La mostra la composen una vuitantena d’obres, entre dibuixos, pintures i també alguns cartells, que procedeixen majoritàriament de la col·lecció personal de l'artista. Comença amb dos dibuixos del 1959, tres anys abans d'ingressar al Monestir, i s'acaba amb una peça del març passat, iniciada fa dos anys. L'ordenació cronològica s'estructura en quatre períodes: Vós sou pintor (1959-1975), Un cert viratge classicista, no exempt d'ironia (1976-1989); Natura i arquitectura (1989-1992), i Entre la visió percebuda i la ideal (1994-2010). Amb aquests ingredients, bé val una breu estada a Montserrat. Una nova excusa per pujar a la nostra muntanya màgica, a veure com ha influït en Comadira.
 

[Article per a la revista Valors, juliol 2010. L'exposició "Comadira: 50 anys de pintura. Una antologia" es podrà veure al Museu de Montserrat fins el proper 28 de setembre. A finals d'octubre, a entre el Museu d'Art i la Fundació Fita de Girona | Vídeo: Marc De San Pedro | Foto: Un moment de la inauguració, el passat 23 de juny]