L'actualitat religiosa des de Catalunya

Divendres u d'octubre. L'ateneu de Barcelona està ple de gom a gom. La filòsofa francesa Monique Canto-Sperber imparteix una conferència sobre La vida humana i la fragilitat de les raons. Ha estat convidada per l'editorial Proteus a presentar els seus llibres traduïts en llengua castellana. Pensava que em trobaria quatre gats, essent un divendres a la tarda i una pensadora molt desconeguda en el nostre país, però em sorprèn l'interès que desperta la conferència. Em sorprèn gratament.

A l'entrada em trobo amb Norbert Bilbeny, col.lega, antic professor meu i Catedràtic d'Ètica de la Universitat de Barcelona. També ens saludem amb Miquel Osset, editor de Proteus, que està fent una gran feina posant a l'abast textos d'ètica aplicada al servei de tots.

Monique Canto-Sperber és Directora d'Investigació en el CNRS i ha ocupat llocs de responsabilitat en organismes com l'École Normale Supérieur, entre altres doctes institucions franceses. És prima, un poc distant, però, a la vegada, rigorosa i apassionada pel saber. Exposa en llengua francesa. Dóna gust sentir-la parlar, encara que parla molt fluix i cal estar molt atent. M'assec en la darrera fila perquè he de marxar abans del torn de les preguntes.

Segueixo el seu discurs sobre el paper de les raons i de la deliberació en la vida humana. Ve a presentar-nos, sobretot, el seu llibre en castellà, Ensayo sobre la vida humana. Contra l'emotivisme postmodern i les falses dreceres de felicitats, Canto-Sperber defensa el paper de la racionalitat en la recerca d'una vida digna de ser viscuda. Es refereix a autors estimats, com Kierkegaard, també cita Albert Camus i discrepa explícitament d'ell. Té llibertat de criteri.

Em queda gravat el darrer paràgraf de la seva conferència. Cito: "La vida que no s'examina no val la pena viure-la. Per a realitzar aquest examen, va recomenar la filosofia. Avui en dia, la reflexió sobre l'existència requereix la filosofia, no com una fortalesa erigida contra la vida o com una font de saviesa, sinó com una manera de deixar petjada en la vida. És una condició, entre altres, de la reflexió sobre l'existència".

Benvinguda a casa nosta. ¡Tan debò tingui molts lectors!