L'actualitat religiosa des de Catalunya

Al pastor protestant Terry Jones, de Florida, que com a contrarèplica a l’atemptat terrorista de l’11 de setembre del 2001 a les Torres Bessones de Nova York i ara contra la construcció d’una mesquita musulmana a prop de la Zona Zero, volia fer una nova foguera de les vanitats, semblant a la que va fer Jeroni Savonarola amb els llibres indecents a la Piazza de la Signoria de Florència, el 27 de febrer del 1498, però ara amb el llibre sagrat de l’Islam, l’Alcorà, només li podem dir que amb les coses sagrades no s’hi juga. Ni amb les pròpies ni, sobretot, amb les dels altres.

Ja sabem que, tot i que Estats Units és un país profundament religiós en les seves expressions públiques, també ha jugat molt fort en la seva dessacralització de les coses importnats: pensem que cremar la bandera dels Estats Units no està considerat com a delicte.

És cert que, al final, per sort, el pastor Jones no va fer res i el cap de setmana passat va ser tranquil, però -tot i que no hagi cremat res- sí que ha escalfat innecessàriament l’ambient entre cristians i musulmans.

Dos consells. Primer, potser convindria no sacralitzar tantes coses en el món ni en les religions. De fet, el cristianisme hauria de ser una de les religions més dessacralitzades, atès que Déu (sagrat) s’ha fet home (profà) en Jesús; i ell, així, ens a fet a tots nosaltres (profans) fills de Déu (sagrats). Des d’aleshores, després de Jesús, sempre tenim la por que qualsevol altre que s’assegui al nostre costat o que ens demani qualsevol cosa pugui ser el mateix Déu. Recordeu si no la paràbola de Mateu (25,31-46) que diu que “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (40).

El segon consell és que, si no hem de sacralitzar res nostre, tampoc hem de jugar a dessacralitzar el que és important per a l’altre. Per als musulmans l’Alcorà no és un text qualsevol, ni és tampoc una obra d’un profeta, com Mahoma, es tracta de la mateixa paraula de Déu, d’Allà. Per això ells ni tan sols accepten les traduccions. Cremar l’Alcorà és un insult i un acte blasfem.

El pastor Jones ens podia haver estalviat la vergonya i es podia haver estalviat de fomentar l’odi contra els musulmans. Pensem que els musulmans són creients, són germans creients, com nosaltres. D’altra banda, així, nosaltres també hem après que això del fonamentalisme no és una cosa que va unit al fet islàmic sinó que també hi ha un fonamentalisme cristià, no massa lluny de nosaltres, que provoca i que espanta.