L'actualitat religiosa des de Catalunya

Ja fa uns dies que la Fundació Joan Maragall ha començat un primer cicle de conferències per commemorar els cinquanta anys de la convocatòria del Concili Vaticà II. Aquesta setmana participo en una sessió sobre els 50 anys del Concili organitzada per la parròquia francesa de Barcelona a l’Institut Francès de Barcelona. La reivindicació dels 50 anys del Concili representa un procés que va molt més enllà de la pura commemoració de l’esdeveniment religiós més important del segle XX. Recordant el Concili, volem endegar un procés d’afirmació i recolzament d’un camí de renovació que ha de continuar ara i en el futur.
 
En efecte, l’11 d’octubre de 1961, Joan XXIII, a la mateixa sessió inaugural, afirmava que la principal missió del Concili era “que el sagrat dipòsit de la doctrina cristiana sigui custodiat i ensenyat de manera cada vegada més eficaç (...) Cal que aquesta doctrina, que ha de ser respectada fidelment, s'aprofundeixi i es presenti d'una manera que respongui a les exigències de la nostra època”. Joan XXIII obriria un Concili, marcat –recordem-ho– per tensions i dificultats, discussions doctrinals de gran volada, que donaria un nou rumb a l’Església.
 
No sé si les generacions més joves són conscients dels canvis que viuria l’Església a partir del Concili. Recordem-ne uns quants: l’obertura de l’Església vers la societat que sortia al seu encontre des d’un marc de diàleg i servei al món, condició de la seva evangelització; la concepció d’Església com a Poble de Déu, que peregrina en el món al servei, precisament, de la seva evangelització; la reivindicació de la centralitat de la Paraula de Déu; una litúrgia més propera, que va suposar –entre altres aspectes– la celebració eucarística de cara al poble; un nou marc de relació amb les altres esglésies cristianes i, també, amb les altres religions.
 
Crec que ens cal revisitar els documents conciliars més significatius per entreveure el futur de la nostra Església. Honestament, crec que tenen tota la vigència i que estem, només, als inicis de la nova etapa històrica que va obrir el Concili.
 
No hi ha retorn.