L'actualitat religiosa des de Catalunya

Préstec, rescat tou, mercats insaciables, primes de risc, diferencials, ràtings que cauen. Atur que augmenta. Exigència de més retallades. Exigència de més taxes i apujades d’impostos. Economistes que prediquen cada dia. Experts que es contradiuen. Polítics que fan el ridícul anant a veure partits de futbol. Polítics que aixequen la senyera del populisme per captar el vot dels sectors més dèbils. Polítics que amenacen amb convocar eleccions i no s’adonen que podem acabar amb l’emergència –com a Grècia– dels partits més radicals.

En aquest moment de rescat d’una part del sistema financer que té forma d’un préstec en condicions raonables al Regne d’Espanya i que, com a tal, fa augmentar l’endeutament del conjunt del sector públic, en aquest moment d’atac de tots els corbs invisibles que mouen els mercats financers i que, com que ja no poden devaluar la inexistent pesseta ataquen el mercat del deute espanyol, en aquest moment d’indecents índexs d’atur, ens cal, almenys, la decència política i cívica.

Què vull dir per decència política i cívica? Transparència i unitat. Transparència per exigir responsabilitats i evitar indemnitzacions immorals. Transparència precisament per combatre la invisibilitat dels poders ocults que amenacen la nostra democràcia i convivència. Transparència per fer un gran pacte de govern contra la crisi. Jo no sé si a Espanya és possible: cada vegada em sento més lluny d’aquesta Espanya malaltissa, cridanera i enfrontadissa. A Catalunya, jo sé que és possible i necessari. Com fa deu anys a Alemanya entre el SPD i la Democràcia Cristiana. Cal un pacte de govern entre CiU i PSC per assentar un govern fort, estable, compromès i representatiu del gruix del país.

Fins quan prevaldran els “tacticismes” a la gran política?

Fins quan la decència política?