L'actualitat religiosa des de Catalunya

Vaig dubtar de si un gag del Polònia sobre els bisbes havia de tenir un forat a CatalunyaReligió.cat. No perquè l’humor no tingui espai en aquest portal (ja n’estem farts de cristians avorrits i recargolats). Però si perquè també és comprensible que a algunes sensibilitats els incomodi la paròdia d’un personatge amb la dimensió simbòlica del papa. I aquí no anem a fer mal i menys encara a fer bromes sobre l'avortament. 

Però el gag d’ahir del Polònia a TV3 brilla singularment. A més de la qualitat televisiva (dos conceptes que no sempre han d’estar en oposició), el guió de l’escena conté lectures bastants afinades de la política eclesiàstica que van més enllà de la crítica pel broc gros.

D’una banda, que qui redirigeixi l’enrrocament dels bisbes espanyols sigui el papa, una cosa semblant a la que va passar a Valencia fa tres anys en la trobada de les famílies. Mentre la Conferència Episcopal s’animava amb la seves profecies de calamitats, el papa va oferir un missatge propositiu i més digerible en una societat democràtica. D’altra banda, en situar l’aliança golpista a València i que fos allà on sortissin les processons al carrer i no a Sevilla, com seria més lògic. Finalment, és fi mostrar una Església catalana que intenta despistar per no prendre mal. Allò que majoritàriament els bisbes catalans tenen un altre to, però que en nom de la santa comunió no es significaran denunciant els excessos de l’episcopat espanyol més cavernícola.    

En definitiva, és no posar-ho tot en el mateix sac. Diria que a Polònia tenen algun assessor en temes eclesiàstics.