L'actualitat religiosa des de Catalunya

Després dels disgustos als que ens tenen acostumats els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola que es posen en política, s’ha d’agrair la nota que han publicat aquest divendres al matí els bisbe catalans.

Primer fan una crida general a la participació –és bo que els bisbes recordin deures cívics- i exposen els criteris “prioritaris i irrenunciables” que els catòlics haurien de tenir presents i “discernir com estan reflectits en els diversos programes electorals”. A la llista hi són tots, equilibrats i ponderats: “les mesures per afrontar la crisi econòmica i crear solidaritat efectiva envers els qui més pateixen; la tutela del dret a la vida, des de la concepció fins a la seva fi natural; el reconeixement, promoció i protecció de la família; el respecte de la llibertat dels pares en l’educació dels seus fills; la resposta justa i digna al col·lectiu dels immigrants i a tot el que signifiqui major justícia social; la promoció de la llibertat religiosa, i la valoració del que conforma la identitat pròpia de Catalunya”.

És obvi que si tots aquests principis són del tot “irrenunciables” no ens queda ningú a qui votar. Per exemple, cap partit parlamentari proposa prohibir l’avortament, o cap partit creu que actuï contra la identitat de Catalunya, però tots enfoquen aquestes temes de manera diferent. Serà qüestió de criteris i de consciència. De fet, tampoc diuen en quin ordre s’han de considerar, tot i que és rellevant que en aquestes eleccions posin a davant la resposta a la crisi.

Uns bisbes que no vulguin fer política de partits, no poden dir ni més, ni menys, que això. I, si acaba apostant per tal que “la comprensió i el respecte presideixin el debat entre les diferents opcions polítiques, i que la veritat, la justícia, la llibertat i l'amor siguin els pilars on se sostingui la vida política del nostre país”, no es pot demanar més.