L'actualitat religiosa des de Catalunya

Igual que aquest juny un jutjat de Barbastre va denegar la petició del bisbat aragonès i del govern d’Aragó per tal que convalidés per la via civil el decret vaticà que ordena el lliurament de les obres de Lleida a Barbastre, aquest dimarts un jutjat de Lleida ha desestimat la demanda del Amics del Museu que demanava que es reconegués la titularitat de les peces a la diòcesis. Empat a 0.

No és una bona notícia per Lleida, però tot queda igual. Si la sentència hagués estat favorable a Lleida, Aragó l'hagués recorregut. Ara, qui haurà de recórrer són els Amics del Museu. Això, també ho sabien els dos jutges que han portat aquests casos i la impressió és que els jutjats de primera instància deixen el tema per als tribunals superiors perquè no es pronuncien sobre el fons de la qüestió.

I és que la via judicial del litigi només pot desembocar a un conflicte de competències entre el que dictaminin els tribunals civils i vaticans. És un batalla que només es resol amb un pacte, i Aragó no té ganes de pactar perquè es veu amb el suport de Roma i sap que Lleida està sola al Vaticà i que no té cap eclesiàstic de pes que li doni suport.

A més, a Aragó han organitzat molt bé la batalla mediàtica i social, i darrera de les seves demandes no hi ha només un petit bisbat prepirinenc. Hi ha tota una ofensiva per terra, mar i aire.

Només una mostra. Algú ha vist a la revista del Col·legi d’Advocats de Barcelona un article que defensi els arguments de Lleida? Doncs, no. En canvi, a Saragossa ho tenen molt clar. I això el que acaba provocant es que algú pugui escriure “Hubo un tiempo en el que diversas parroquias aragonesas pasaron depender del obispado de Lleida” i publicar-ho en un mitja seriòs. Com si la segregació de 1995 fos una devolució i que mai hagués existit Roda d'Isavena, ni la cúria eclesiàstica de Montsó. Doncs es posa per escrit, es barreja amb l'"honor" i la "intimidació" del bisbe, es fa circular, i no passa res.  

Mentre això no canviï, el procés judicial i els infinits recursos que es poden presentar seguiràn el seu curs. Fins que, com em va dir una de les persones que més coneix els intríngulis del procés: “Això de Lleida acabarà al Tribunal de La Haia”.