L'actualitat religiosa des de Catalunya

Enmig de la passada campanya electoral, tant CiU com el Partit Popular de Catalunya van advertir que en cas de governar eliminarien la prohibició de circular a més de 80 km/h a les carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona. La prohibició, molt impopular, va ser imposada pel govern del Tripartit junt a un paquet de mesures amb la finalitat d’intentar millorar la qualitat de l’aire per complir amb la legislació comunitària. El cas és que tot i així la Comissió Europea ha acabat denunciant Espanya davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg per superar de forma continuada, malgrat els advertiments i les pròrrogues, el límit autoritzat per la legislació comunitària de contaminació per partícules en suspensió i òxids de nitrogen en determinades regions, una d’elles l’àrea metropolitana de Barcelona.

El que s’ha demostrat amb la impopular mesura és que limitar la velocitat ha servit per rebaixar la contaminació, àdhuc els accidents i la congestió, però poc. La mesura s’ha quedat curta. Ha estat insuficient. La pregunta doncs és com s’ho farà ara CiU, si ha de complir amb la seva promesa electoral, per eliminar el límit de velocitat sense agreujar encara més la situació i fent front a les multes que caiguin del tribunal europeu.

Que els ciutadans desconeguin la legislació europea en matèria de qualitat de l’aire, o ignorin que a l’àrea metropolitana es registren anualment 30.000 morts relacionades amb la pol·lució atmosfèrica no sembla sorprendre ningú. És més fàcil que un jove conegui l’alineació de tots els equips de futbol de primera divisió que no pas que conegui informacions que ajuden a entendre els perquès de les coses que passen al seu voltant. Els primers responsables d’aquestes llacunes de coneixement són el mateixos polítics. Uns perquè en lloc d’explicar les coses als ciutadans prefereixen, en campanya electoral, carregar contra l’adversari, a vegades fins a extrems insultants. I altres perquè es permeten la frivolitat de prometre allò que saben que no compliran. No es tracta doncs d’aixecar límits sinó de posar-ne a la irresponsabilitat.

Salvador Clarós