L'actualitat religiosa des de Catalunya

Moltes vegades, i ara més en temps de crisi, els cristians i el conjunt de la societat reclamem a l’Església que destini més propietats a finalitats socials. Adaptant-se als nous temps, les Filles de Sant Josep de Calella (El Maresme) han fet un salt a la solidaritat del segle XXI reformant un antic convent per transformar-lo en casa d’acollida per a dones, i alhora en seu d’un centre de Promoció i d’un Taller Microempresa Social, que porta per nom NovaLlavor. “Com a institució, la nostra mirada d’estimació va per a les dones, amb l’esperit obert cap a les seves situacions”, explica la germana Agustina, una de les responsables d’aquest triple projecte, creat per unes monges que es defineixen com a obreres:  “Per mi, ser monja obrera és ser com la gent que es guanya el pa, però religiosa. És a dir, en el dia a dia del treball hi ha un tarannà, un esperit, una estimació...“, diu amb fermesa i tendresa alhora.

Han acabat les obres i visito amb ella la casa d’acollida, feta reformant íntegrament l’edifici històric del C/Església, 173, mentre les germanes s’han traslladat a un petit edifici interior. Les instal·lacions de la residència són noves, càlides i lluminoses; consten de diverses habitacions per a dones amb fills o sense fills, totes amb bany. També disposen d’espais comuns de lleure, menjador, aules de formació i sales de treball. La germana Agustina parla de la casa com un lloc on “elles tindran unes persones que no només les acolliran, sinó que les estimaran, les ajudaran a promocionar-se, a tirar endavant, vivint el moment que els toqui, amb un sentit nou per ajudar-les a sortir endavant com a dones”.  Les reformes han estat costoses, i per finançar-les en part, han habilitat locals comercials de lloguer als baixos de l’edifici. “Ho hem d’explicar bé –diu la germana– perquè hi ha gent que diu que les monges són úniques per fer diners. Quedi clar que no són per a nosaltres!” . Em recorda que tenen projectes similars a Amèrica Llatina, a Madrid, i ara serà a Catalunya, on detecten aquesta mancança, i concretament a Calella, on va néixer la congregació.  

D’aquest triple projecte per a la dona, el que ja està en marxa des de fa mig any és la Microempresa Social NovaLlavor, que ofereix condicions de treball dignes i amb contracte, en uns àmbits on es treballa, sense de vegades poder evitar-ho, a través de l’economia submergida. Ja han aconseguit els primers contractes amb particulars, empreses, i també alguna parròquia, que han optat perquè la treballadora, encara que sigui per hores o uns dies al mes, tingui contracte laboral. Es tracta de capgirar el sistema: NovaLlavor contracta legalment la dona i aquesta treballa a les diferents llars o empreses que, per hores, dies o mensualment, contracten el servei a la microempresa. Els serveis són en l’àmbit de la neteja i l’atenció a persones grans. També cal destacar la tercera branca del projecte, el centre de promoció personal, social i laboral, per fomentar la confiança i l’autoestima, les habilitats socials, la immersió cultural i els aprenentatges prelaborals, amb un espai específic per a dones amb fills petits. 

D’ençà que vaig conèixer el projecte que naixia, fins avui que ja és gairebé una realitat, ha passat poc més d’un any. Em vaig oferir des del primer moment a ajudar-les des del meu àmbit professional, el de la comunicació, i us haig de dir que també està sent tota una experiència i un aprenentatge. Estem poc acostumats els responsables de  comunicació en qualsevol àmbit, a treballar amb un autèntic equip amb majúscules, que ho debat tot, ho consensua tot i escolta molt, analitzant en profunditat (i pregant en comunitat) abans de prendre cap decisió. Us confessaré que si una acció comunicativa que veig necessària no la puc emprendre perquè no la tenen del tot consensuada, em dic: paciència, perquè saben com i a quin ritme volen avançar, i amb absolut respecte, miro de caminar al seu pas. I a la meva pregunta de com gosen engegar un projecte d’aquesta magnitud en temps de crisi, la germana em mira als ulls fixament, i em somriu dient:  “Potser només ho poden fer unes persones que estiguin una mica tocades, però entén-me, tocades per Algú que fa molt de temps ho va donar tot perquè la persona fos persona, pensant en els més desvalguts. Hem dit que ho creiem i ho farem, en benefici per la dona “. Són tot un Signe aquestes dones, religioses i emprenedores, sembrant llavors per a dones.

Més informació: 

novallavor@gmail.com

Maria-Josep Hernàndez és periodista