Exèquies i clero
Tot i superar (no fa molts anys, per cert) el domini absolut del clero sobre la societat, a nivell de pràctiques socials en moments concrets de la vida: naixement, pubertat, casament i defunció [un exemple per als que no ho sàpiguen: en els anys 60-70 una parella que es volgués casar pel civil i no per l’església, havia de fer un acte de apostasia… ja que havia estat batejada], l’hegemonia del poder social-religiós sobre el nostre país encara és patrimoni de l’església católica.
Avui ho vull concretar en les cerimònies de comiat d’una persona (que solem anomenar “funeral”), que solen fer-se als tanatoris. Si hom vol fer un acte confessional (sense missa) es troba amb el capellà o diaca corresponent. Resulta “insòlit” que l’acte el presideixi un o una seglar.
És ben cert que la majoria de persones ignoren “què s’ha de fer” i agraeixen que “els ho facin”; en tot cas, tal vegada, diran unes paraules… A d’altres, més “de l’olla” (militants de moviments, gent activa de parroquia, etc.), sí que els hi agrada participar, en més o menys grau. Tanmateix mai “se’ls acudirà” que puguin presidir l’acte, encara que estiguin més vinculats a la persona difunta que “el representant oficial” de l’església…
No creieu que ja és hora de que es normalitzés aquesta situació i, lliurement, en igualtat d’uns i altres, pogués presidir un comiat qualsevol persona? Això sí, caldrà, primer, convèncer el clero…(és a dir el capellà o diaca, puix els religiosos no capellans i les religioses son “laics” a nivel de classificació jerárquica).
Jesús Lanao és jesuïta
L’equip de redacció de L’Agulla està format per Joaquim M. Cervera, Salva Clarós, Albert Farriol, Kitty Guirao, Maria Josep Hernàndez, Tere Jorge, Josep Lligadas, Marta Moya, Josep Pascual i Mercè Solé. Dibuixos: Montserrat Cabo. Per contactar amb nosaltres, subscripcions o col·laboracions: agulla.revista@gmail.com
Autor/s
L'Agulla és una publicació que promovem un grup d'amics i amigues a partir d'un parell de punts en comú: ser cristians amb ganes de viure la fe d'una manera oberta i progressista, i ser políticament i socialment d'esquerres. Pretén ser una eina per anar creant reflexió i pensament perquè estem segurs que fer aflorar idees, experiències, projectes i propostes és una aportació important per a aqu...
Articles Anteriors
altres blogs
Més actualitat
- Els religiosos presenten les seves experiències en les fronteres als... Catalunya Religió
- Disgust i silenci a Solsona pels controls del bisbe a Càritas Regió 7 Catalunya Religió
- Les parròquies es tornen a sumar al repic de campanes per Verdaguer Catalunya Religió
- Genocidi lingüístic del català Lluís Serra
- Sabies qui? Catalunya Religió
- "Els cristians de museu" Papa Francesc
- Més de 2.000 presos, atesos pel Ministeri Evangèlic a Presons Catalunya Religió
- “Cristians vençuts” Papa Francesc
- Polèmica exclusió dels no catòlics de Càritas Solsona El PuntAvui Catalunya Religió
- El Col·legi Claret guanya la Competició Catalana de Miniempreses Catalunya Religió
- El director de Càritas Manresa no concep que la reforma de Novell els... Regió 7 Catalunya Religió
- De permís penitenciari, esperant tornar a la presó Victòria Molins Gomila
- 1 de 5
- ››
El més vist
- 17/05/2013 | El valencià Enrique Benavent, nou bisbe de Tortosa
- 21/05/2013 | Fundació Escola Cristiana: “Cal combatre la LOMCE”
- 20/05/2013 | Pere Codina: "Els bisbes espanyols deien exactament el contrari que...
- 16/05/2013 | “Montserrat no ha de ser objecte del joc polític baix”
- 12/05/2013 | Taltavull: “L’Eucaristia no pot ser la taula d’uns privilegiats”
- 19/05/2013 | Forcades: "La medicalització no implica millor índex de salut"
- 13/05/2013 | Resiliència i Bíblia
- 13/05/2013 | Mor un dels iniciadors del Museu de Montserrat
- 14/05/2013 | 184 germans i seglars que marcaran el camí de La Salle per als propers set...
- 11/05/2013 | Joan Ferrer i Narcís Comadira tradueixen el Càntic dels Càntics
- 15/05/2013 | Howard Gardner a Barcelona
- 20/05/2013 | Francesc, Francesc, papa Francesc!
- 1 de 20
- ››





Em penso que primer s'hauria de convèncer a la entristida familia del difunt, al fi i al cap, te la seva voluntat de qui ha de presidir el funeral. Però com sempre tot-hom vol que li treguin les castanyes del foc els capellans.