L'actualitat religiosa des de Catalunya

El Ministerio de Educación ha fet públic el resultat de la primera fase de la convocatòria del Campus de Excelencia Internacional (CEI 2010).  En el seu moment vaig fer una presentació del CEI 2009 i també una reflexió sobre gran novetat que representaven les agregacions universitàries en el mac del CEI.

Aquest cop s’han presentat 32 nous projectes de 28 universitats. Per a la fase final han estat seleccionats 14 projectes i, segons el calendari previst, el 19 d’octubre es realitzarà la presentació pública per tal de conèixer els resultats a finals d’aquell mes.
 
A la fase final també participen directament els “proyectos prometedores” del CEI 2009, entre els quals es troba el projecte ARISTOS Campus Mundi 2015 que coordina la Universitat Ramon Llull amb la participació agregativa de la Universidad de Deusto i la Universdad Pontificia de Comillas. La Universidad de Navarra també podrà accedir-hi directament a la final per trobar-se en la mateixa condició. 
 
Malgrat algunes petites crítiques el CEI és una molt bona notícia. En destacaria tres aspectes relacionats amb la “cultura universitària”:
a) La capacitat de generar una nova cultura d’agregacions entre universitats amb vistes a l’excel.lència en àmbits específics;
b) La capacitat d’estimular un pensament i actuació estratègica en l’àmbit universitari; c) La capacitat de fomentar col·laboracions amb altres tipus d’organismes públics o privats -d’investigació, centres tecnològics, parcs científics, empreses...-
 
Estem sens dubte davant d’un important esforç de transformació de la universitat espanyola del qual tota la societat se'n beneficirà. A mig termini, això també hauria de comportar altre canvi cultural en els futurs estudiants pel que fa als criteris de selecció de la universitat. Criteris com la magnitud, les infraestructures, la proximitat geogràfica, el cost, etc., deixaran de ser els principals referents davant d'una oferta d’excel·lència consolidada.
 
En aquest context del CEI algunes universitats vinculades a l’Església  -pontifícies o d’inspiració cristiana-   fan visible la seva presència d’una manera qualificada. L'any 1994, la Congregació per l'Educació Catòlica, el Consell Pontifici per als Laics i el Consell Pontifici de la Cultura, signaven conjuntament un document amb el títol "Presència de l'Església en la Universitat i en la cultura universitària". En la seva introducció s'afirma:
 
"La Universidad y, de modo más amplio, la cultura universitaria constituyen una realidad de importancia decisiva. En su ámbito se juegan cuestiones vitales, profundas transformaciones culturales, de consecuencias desconcertantes, suscitan nuevos desafíos. La Iglesia no puede dejar de considerarlos en su misión de anunciar el Evangelio
...
Concretamente, la presencia y la misión de la Iglesia en la cultura universitaria revisten formas diversas y complementarias. Primeramente está la tarea de apoyar a los católicos comprometidos en la vida de la Universidad como profesores, estudiantes, investigadores o colaboradores. La Iglesia se preocupa luego por el anuncio del Evangelio a todos los que en el interior de la Universidad no lo conocen todavía y están dispuestos a acogerlo libremente. Su acción se traduce también en diálogo y colaboración sincera con todos aquellos miembros de la comunidad universitaria que estén interesados por la promoción cultural del hombre y el desarrollo cultural de los pueblos."
 
Hem aportat alguns elements "actualització" amb motiu de l'article Sobre "la universitat cristiana avui". He cregut que -salvant les enormes distàncies- la dinàmica d’agregació no hauria de ser molt aliena a les universitats cristianes. Efectivament, el concepte “comunió” -entès com un “compartir uns mateixos principis i una mateixa missió des d’identitats diferenciades”- hauria de facilitar la generació d’agregacions que no són simples clusters, ni fusions o sumatòries. L’innovador projecte d’agregació "ARISTOS Campus Mundi 2015" ha assumit el repte de l’excel.lència amb les exigències derivades de l'entorn contemporani des de la peculiar identitat de les universitats que hi participen. Es tracta d'una manifestació evident de la importància decisiva de la universitat per a l'Església, i del diàleg i la col.laboració d'aquesta en la promoció integral de l'home i dels pobles.