L'actualitat religiosa des de Catalunya

Els escenaris on s’ha desenvolupat l’Atri dels gentils -Museu Nacional d’Art de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Universitat de Barcelona i Basílica de la Sagrada Família- han estat escollits amb summa coherència tant atenent l’eix general «Art, bellesa i transcendència» com pel fet de ser àmbits significatius d’obertura i de trobada entre tots els qui practiquen el diàleg. Els quatre espais, per la seva naturalesa, han estat, són i seran dinamitzadors del diàleg. Per la rellevància contemporània de la universitat, un cop celebrat l’Atri dels gentils, caldrà guanyar terreny i compromís per tal de seguir afavorint i consolidant aquest diàleg que ja ve de lluny. En el context català s’albiren clarament alguns reptes.

El primer consisteix en l’anàlisi de la possible integració de la Facultat de Teologia de Catalunya en una universitat o, si més no, la seva capacitat establir vincles operatius i més profunds amb les universitats per dinamitzar el diàleg fe-cultura. El segon, prendre consciència de les oportunitats que ofereix la realitat universitària actual  -per exemple, les tendències metodològiques o l’interès per la integració dels sabers-, i també, les de la cultura contemporània en la seva important sensibilitat per tot allò relacionat amb el diàleg. El tercer, la creació de mitjans específics de diàleg fe-cultura a l’interior de les universitats (observatoris, publicacions, col•loquis, seminaris, conferències, grups de treball, etc.). La no estigmatització dels valors emergents des d’una actitud crítica, la interpretació de les noves realitats, la detecció i l’aprofitament d’interessos compartits -com el problema antropològic, la pregunta pel sentit i la recerca de la veritat, la preocupació ètica o les aportacions del coneixement en la millora de la societat, etc.-, suposen un quart repte. Alhora, el foment del diàleg implica, necessàriament, el conreu i el creixement de la pròpia identitat i el respecte per la identitat dels pobles i les cultures. Afrontar, doncs, la universitat com a espai educatiu de maduració de la identitat. El sisè, una major consciència de la continuïtat i la coordinació de la tasca ja iniciada i desenvolupada per les escoles cristianes i per l’ensenyament de la religió en el segment de l’educació formal obligatòria. Finalment, el fet d’entendre que abans d’exercitar un diàleg fe-cultura obert al món i als sabers, cal una formació bàsica i transversal, és a dir, una cultura educativa, ciutadana i personal en l’àmbit universitari que configuri un estil de fer i actuar. En efecte, el diàleg requereix un aprenentatge i, amb escreix, el diàleg fe-cultura. D’altra banda, no ens podem oblidar de cercar instruments per avaluar amb rigor les diverses iniciatives. 

Publicat a Catalunya Cristiana, edició 1075, de 27 de maig de 2012, p.14.