L'actualitat religiosa des de Catalunya

 Quan estimem molt a una persona, ens agrada estar amb ella i dialogar i conviure... Desgraciadament el ritme de vida que portem no ens deixa massa temps per estar amb la persona estimada i gaudir-ne. Per això, que se’ns regali un temps per estar llarga estona amb la persona estimada és un do impagable, un regal.

Doncs bé, la Quaresma és això: un temps per estar amb l’Estimat, un temps per intensificar la relació amb el Senyor-Jesús.
                  “...La portaré al desert i li parlaré al cor....” (Os 2,16)
És això el que veritablement ens canvia, ens fa millors. No es tracta de fer grans propòsits de millora. Tranquils! Déu ens mira complaguts com un Pare es mira els seus fills. Les grans experiències “místiques” de Jesús, el Baptisme i la Transfiguració, porten aquest missatge trasbalsador: “...Tu ets el meu Fill, l’Estimat, en tu m’he complagut...”. Aquesta és la gran experiència de Jesús, saber-se incondicionalment estimat pel Pare. I aquesta experiència és la que ha vingut a compartir amb nosaltres. A la Quaresma es tracta de redescobrir això, adonar-se del molt que Déu ens estima.
Potser algú objectarà: I la vida moral? Sí, la moral és necessària però la moral del Nou Testament, no la de l’Antic. A l’Antic, Déu proposa comportaments i el creient, amb el seu esforç, intenta realitzar-ho. Però això no funciona, els que tenen una certa edat saben que no som capaços amb les nostres pròpies forces d’acomplir el que Déu ens demana. I, per altra banda, el NT no parla d’obres sinó de fruits: “... amor, goig pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix...” (Ga 5,22). Es poden adquirir amb el propi esforç? Són el fruit de l’Esperit Sant, actituds profundes que brollen de la relació personal amb Jesús, de saber-se infinitament estimats i de sentir-se fascinats per la persona de Jesucrist.
Retrobar-se amb Jesucrist, sopar amb Ell i relacionar-se íntimament, és el gran objectiu de la Quaresma.
      “... Sóc a la porta i truco, si escoltes la meva veu i obres la porta,entraré i soparé amb tu i tu amb mi...” (Ap 3,20)
 
                                                                         Fra Josep Manuel Vallejo