Ocupar el seu lloc
"A l'interior, l'arquitectura dissenya la morfologia del cos litúrgic, i acull del cos de l'home tot el que aquella pot interioritzar i orientar vers el Creador: la seva mirada, el seu tacte i la seva escolta. Més que un espai litúrgic, és el lloc de la litúrgia, i per ella cada membre del cos litúrgic ocupa instintivament el seu lloc. [...] L'arquitectura litúrgica és d'alguna manera una pedagogia maternal i paternal."
Aquest fragment d'un llibre preciós de Samuel Rouvillois, Corps et sagesse. Philosophie de la liturgie (Fayard, París, 1995, p. 183-184), ens diu una cosa molt important: que un espai ben dissenyat ens ajuda a ocupar el nostre lloc, a participar en la celebració, a entrar en el misteri. Tants cops l'hem posat en últim terme, que hem perdut la sensibilitat per la "morfologia del cos litúrgic", aquest tot orgànic que celebra i se sent comunitat.
Us ensenyo avui una petita capella d'estudiants de l'abadia de Melk (Austria) de l'arquitecte Ottokar Uhl, de l'any 1966 (les imatges provenen d'un altre llibre francès molt interessant de Frédéric Debuyst, Le génie chrétien du lieu, Cerf, París, 1997).
Una capella totalment pedagògica que demana un canvi de lloc a tots els participants durant la missa, amb el consegüent canvi en la morfologia de l'assemblea. En una de les zones hi ha algunes files de bancs per a la litúrgia de la Paraula (primer acte de la missa). A l'altra, un sol altar central per a la litúrgia eucarística (segon acte de la missa). Al mig i a unir aquestes dues zones, l'ambó de la Paraula.

La simplicitat i claredat d'aquesta capella ajuden a "posar-se al seu lloc", a comprometre's, a disposar-se interiorment en cada moment de la celebració. Asseguts escoltant la paraula, drets al voltant de la taula. Un dinamisme exterior que prepara els moments i predisposa l'interior.

Un mateix espai possibilita així múltiples disposicions d'acord amb el que es viu a cada moment. La llegenda d'aquesta imatge seria:
1. Adoració - en una sala petita lateral, orientats cap a la paret de més amplitud, davant del Santíssim que está en un "forat" i que també és visible des de la sala principal.
2. Paraula - una persona llegeix des de l'ambó, i les altres escolten assegudes en els bancs.
3. Ofrenes - l'assemblea es reparteix per l'espai i forma gairebé un cercle comunitari, oferint el que té i pregant per les necessitats del grup.
4. Eucaristia (gran grup) - el celebrant es col·loca en un extrem de la taula i la resta de participants es disposa en doble fila al voltant de la taula.
5. Eucaristia (petit grup) - el celebrant està al mig i la resta de participants al voltant de la taula, tancant un "cercle".

Sovint els grans canvis espacials es fan de manera molt subtil, sense canviar l'estructura de les parets ni els condicionants espacials. Senzillament, entenent les necessitats del grup que les habita, els moments de la celebració, i disposant els elements de manera intel·ligent, lleugera i canviant.
“Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Betel, que vol dir «casa de Déu».” (Gn 28, 18-19. El somni de Jacob).
Autor/s
Des de l’any 1997 treballo com a professor de tecnologia ESO a l’Ins Josep Vallverdú de les Borges Blanques. Anteriorment havia treballat 12 anys com a mestre de primària i primerament 2 com a educador de carrer. La meva formació inicial és una diplomatura de professorat d’ensenyament primari (amb les especialitats de llengua catalana, ciències socials i música) però he anat fent altres estudis...
Sóc arquitecte per l’ETSAB-UPC. Llicenciat en Estudis Eclesiàstics (FTC), cursant la llicenciatura en teologia fonamental (ITF). Màster en professor...
Sóc doctora en arquitectura, amb menció europea, per la Universitat Politècnica de Catalunya (2007) amb una tesi sobre «L’espai teatral dels anys seixanta. Revolució i ritual en el Living Theatre, Peter Brook i Jerzy Grotowski». Màster en «Arquitectura, Art i Espai Efímer» per la UPC (2002) i arquitecta per la Universitat de Porto (2001). Vaig guanyar el Premi Joan Maragall el 2003 amb l’obra C...
Articles Anteriors
Enllaços
altres blogs
Més actualitat
- El valencià Enrique Benavent, nou bisbe de Tortosa Catalunya Religió
- “Montserrat no ha de ser objecte del joc polític baix” Catalunya Religió
- “Els bisbes vanitosos fan el ridícul” Papa Francesc
- Howard Gardner a Barcelona Fundació Escola Cristiana de Catalunya
- Promoure espais eclesials de comunió i compromís Catalunya Religió
- Banyoles acollirà el proper Aplec de l’Esperit 2014 Catalunya Religió
- El Papa castiga el cardenal O’Brien Vatican Insider Catalunya Religió
- “No podem ser cristians de jornada reduïda” Papa Francesc
- “Les colònies i casals són fonamentals per als infants en situació... Catalunya Religió
- “L’anunci de Jesús molesta les nostres còmodes estructures” Papa Francesc
- Benavent: "No com un dèspota que es considera a si mateix amo del... Catalunya Religió
- Contrapartida política a l’avortament Lluís Serra
- 1 de 5
- ››
El més vist
- 6/05/2013 | El papa Francesc ja parla català
- 6/05/2013 | Un bisbe català de l'estil de Francesc
- 9/05/2013 | L’Església pensada pels laics
- 17/05/2013 | El valencià Enrique Benavent, nou bisbe de Tortosa
- 10/05/2013 | “Què podem fer per animar a viure el franciscanisme?”
- 8/05/2013 | Abat Soler: “La cohesió social és un valor fonamental del catalanisme”
- 12/05/2013 | Taltavull: “L’Eucaristia no pot ser la taula d’uns privilegiats”
- 16/05/2013 | “Montserrat no ha de ser objecte del joc polític baix”
- 5/05/2013 | Sistach: “Espanta la retallada en la llei de dependència”
- 7/05/2013 | Taltavull: “Les confraries estan treballant perquè l’espiritualitat no...
- 13/05/2013 | Resiliència i Bíblia
- 11/05/2013 | Joan Ferrer i Narcís Comadira tradueixen el Càntic dels Càntics
- 1 de 21
- ››







