L'actualitat religiosa des de Catalunya

Mort sobtadament, als quaranta-vuit anys, en accident de trànsit.

De vegades la mort no sembla real. Quan em van comunicar dissabte que acabàvem de perdre a  l’Eduard, em va costar molt de creure-ho. No! Però si abans d’ahir preníem cafè junts! Hauré entès malament la notícia? Al matí següent creia que potser havia estat un mal son. I encara avui penso que l’Eduard apareixerà en qualsevol moment per Justícia i Pau, amb la seva bicicleta plegada sota el braç, o que m’enviarà un correu electrònic per convocar la reunió que teníem prevista per dijous vinent.

En realitat, ell viu ara d’una altra manera que no podem comprendre i des d’aquesta nova vida segur que continua infonent-nos ànims per seguir treballant, que ens continua donant el seu punt de vista, amb aquell realisme, lucidesa i empatia de sempre. No, millor dit, ell ara té una visió més perfecta que mai del nostre món finit. I somriu amb amor.

Jo he tingut la gran sort de poder d’aprendre d’ell des que el vaig conèixer, a la Federació Catalana d’ONGD i, sobretot, des que va entrar a la Junta de Justícia i Pau. Però en aquests últims mesos, durant els quals m’ha acompanyat intensament en la revisió de l’estructura de la nostra entitat, tocada per la retallada de subvencions, l’Eduard ha estat per mi un veritable mestre en la complexa disciplina de la gestió de persones en una organització. Sempre tenia la paraula escaient, càlida, d’increïble delicadesa; sempre el respecte per la dignitat sagrada de la persona per sobre de tot. 

Ens ha deixat un llegat extraordinari. Home de profundes conviccions cristianes, era un exemple de lliurament maratonià a les causes que defensava en favor de les persones.

Recordaré el seu immens i llarg compromís, de pedra picada, amb el dret a la salut i a l’accés als medicaments de les poblacions més pobres del món, abandonades a la seva sort, malgrat l’immens negoci de la indústria farmacèutica i l’abús dels medicaments a la societat de consum. I sabia de què parlava perquè, com a cooperant i farmacèutic, ho coneixia de prop.

Recordaré la seva mirada aguda i pragmàtica de les grandeses i les febleses del món de les ONG i de la cooperació al desenvolupament. Un món que coneixia molt bé i al qual va servir amb gran dedicació des de Farma-Mundi i des de les coordinacions d’ONGD, a Barcelona, Madrid i Brussel•les.

Recordaré la seva senzillesa, la seva discreció, la seva alegria fonda, la seva proximitat a tothom, la seva generositat sobreabundant. 

Recordaré la seva fe, alhora raonable i inquieta, una fe que anava aprofundint dia rere dia amb els seus estudis teològics i que va voler testimoniar incansablement als joves en diferents comunitats cristianes.

Eduard: vull agrair-te tot el que ens has donat. Sentirem molt la teva absència, però alhora sabem que el teu compromís continua des d’allà on ets, més fort i més eficaç que mai.