L'actualitat religiosa des de Catalunya

El salm 116 comença dient “em sento ple d’amor “ i segueix “em sento ple de fe” (v 10) i continua afirmant “compliré les meves prometences, ho faré davant el poble” (v14 i v 18). No tinc masses ocasions d’expressar públicament la intimitat de la meva fe. Fa dies ho vaig fer acompanyat pels meus amics Josep Maria Carbonell, Josep Maria Cullell, Josep Miró i Ardèvol, i Francesc Torralba.

La governança de Catalunya necessita donar un pas més en la gestió política del fet religiós relacionat amb la comunitat musulmana. L’aconfessionalitat de les institucions públiques no anul·la la seva capacitat de governar la societat amb una política específica orientada a garantir el que és un valor fonamental de tota persona: tenir una creença, viure d’acord amb ella i poder-la expressar lliurament.

El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, va dir ahir en la inauguració de la reflexió “Les veus de l’església en temps de crisi” promoguda conjuntament per la Fundació Joan Maragall i Càrites, unes paraules sensates per sentir-nos esperançats en la sortida de l’actual crisi econòmica i financera. Reclamà adoptar solucions concretes fonamentades en la virtud del compartir. La paràbola del bon samarità és un exemple clar del que cal fer avui.

Vull defensar la honorabilitat i honestedat del pare abat de Santa Maria de Montserrat, Josep Maria Soler. El conec, m’identifico amb el que pensa, diu i fa, i em sento en comunió amb la seva comunitat benedictina. Ara l’abat, a més d’estar en el centre de la crítica d’alguns catòlics anònims, és objecte d’atac per part de la caverna mediàtica. L’editorial d’ahir de l’ABC, a més d’una difamació, és un perversió jurídica.