L'actualitat religiosa des de Catalunya

Acabaré aquestes notes sobre El moviment ascètic domèstic del s. IV. Explica SILVAS, a The Asketikon of St. Basil the Great que “El període de finals de segle IV i inicis del V és ple d’exemples d’esposos que abracen de mutu acord la vida celibatària i poc a poc transformen casa seva [s’entén que es tracta de persones de l’aristocràcia, amb grans propietats, famílies extenses, servents i esclaus] en comunitats que podríem anomenar monàstiques”.

El primer pas d’una transformació de vital importància per entendre no només la vida i la teologia de Basili, sinó també les peculiaritats i l’evolució del conjunt del monaquisme cristià, es va produir l’any 346, any en què Basili pare va morir. Va ser aleshores que els dos nois grans, Basili i Naucrati, van marxar a estudiar a casa de la família materna a Cesarea, i Macrina (que aleshores tenia dinou anys) es va convertir en la mà dreta de la seva mare Emília.

Basili reconeix que entre els homes es donen relacions de senyor-esclau i no les reprova ni rebutja per principi; en alguns casos fins i tot les justifica, entenent aleshores que ‘senyor’ no és aquell que explota el súbdit en benefici propi, sinó aquell que decideix per ell en benefici de tots:
 

Aquesta centralitat del baptisme pel que fa a la inauguració de la ‘vida nova’ no ens autoritza a separar de manera anacrònica ‘l’eficàcia sagramental’ de la conversió. En el text de Basili queda clar que el sagrament no és complert sense la conversió del cor: