L'actualitat religiosa des de Catalunya

Aquest cap de setmana vaig ser a Solsona. Només d’entrar a la placeta davant la Catedral em va venir el record del bisbe Deig. L’última vegada que hi havia estat va ser, ara fa cinc anys, en ocasió del funeral del recordat bisbe.
 

Sí, els claretians hem fet Capítol. Que és com dir que hem fet Assemblea General. Amb la particularitat que no és anual i de cap de setmana, sinó cada sis anys i d'una setmana sencera. Hem revisat la feina feta aquests darrers anys. Ens hem preguntat si la vida que duem és prou evangèlica. Ens hem demanat explicacions i ens hem donat explicacions. Hem vist quines coses van, quines no van i quines hem de canviar.
 

Els pessebristes i tots els qui tenen el preciós encàrrec de transmetre a les noves generacions el sentit de les coses, solen assignar al bou i la mula una tasca única, definida i entranyable: escalfar l’infant diví amb les bafarades del seu alè. Tasca noble i agraïda, si n’hi ha...

El recent editorial conjunt de la premsa catalana (26/11) ha fet forat. En una societat mancada de líders, i per tant de lideratges, la premsa ha assumit i amb eficàcia el paper de líder ideològic. La seva actuació ha estat massivament recolzada per la societat civil (amb tot el teixit d’organitzacions i institucions), a l’espera que els altres líders (polítics, econòmics, culturals...), s’uneixin a la iniciativa i la recolzin.